Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Centenars d'ambaixadors espontanis

Actualitzada 07/08/2017 a les 06:38
El programa del Campus universitari de la llengua catalana ha portat aquesta any una grata sorpresa, el concert de l’excel·lent cantautor Andreu Valor, vingut del País Valencià, que a més de les seves lletres majoritàriament reivindicatives va fer cantar, batre de mans i ballar els vint-i-set participants d’aquesta edició. Valencià i de Cocentània, poble d’interior al peu del Montcabrer i socarrat –incendiat per les forces de Felip V a la guerra de Successió, com la Xàtiva de Raimon–.
El campus, criatura de l’incansable Joan Ramon Marina, ha tingut la seu al llarg de la setmana passada a Canillo i, a més de les classes diàries de llengua, i de l’esdeveniment musical, els vint-i-set alumnes –21 noies i 6 nois– han visitat llocs emblemàtics, històrics, de diverses parròquies, inclosos el Roc de les Bruixes, Casa de la Vall i museus, amb les explicacions de Domènec Bascompte.
La procedència d’aquests universitaris, amb la seva diversitat, garanteix un coneixement del país difícil de trobar a les fronteres internacionals, més com més llunyanes. I és que van venir de la Xina, del Canadà, de Cuba, del Brasil i de bona part d’Europa: Portugal, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, Finlàndia, Rússia, Polònia, Hongria, Romania, Croàcia, Sèrbia, Eslovàquia i, com no, la República Txeca.
Disset estats on s’estudia i es difon la nostra llengua, gràcies sobretot als lectorats que agrupa l’Institut Ramon Llull i es fa mitjançant l’estudi i el conreu de membres de les que demà seran amb tota probabilitat part de les elits intel·lectuals i socials, amb la funció espontània d’ambaixadors i ambaixadores oficiosos de la nostra realitat, apresa de la millor manera, sobre el terreny, de la mà –aquest any– dels professors Jon Landa, del Llull, i Laura Casanovas, del ministeri de Cultura.
Ja són setze les edicions del campus, que va començar el 2002. Enguany, abans d’arribar i fer la recent estada en aquestes valls, els participants es van passar una altra setmana a Girona. En alguna edició anterior el programa va ser de vint-i-un dies, repartits entre aquest Principat, el veí i Mallorca, quan les respectives situacions i colors polítics dominants a les Illes ho han afavorit. Però el que mai no ha faltat ha estat l’etapa andorrana, en torn rotatori per les parròquies. Els dos propers anys el lloc d’acollida serà la Massana.
Al llarg d’aquests tres lustres, els estudiants interessats i submergits en un curs accelerat de llengua, història i cultura nacionals sumen ja 467. Al ritme d’entre 27 i 31 per any, ben aviat arribaran al mig miler aquests ambaixadors oficiosos de l’andor­ranitat. Déu n’hi do.
A la fi de l’enumeració dels llocs de procedència dels alumnes del campus hem deixat anar un com no respecte de la República Txeca. I és que Praga uneix els múltiples atractius per als visitants andorrans en la institució única al món que és el lectorat de català, creat pel nostre Govern el 1991, mantingut des d’aleshores i amb perspectives de continuació indefinida,a més de l’aula de recursos de català Carlemany (ARCA) amb tota mena de materials didàctics i de consulta.
La gran part d’aquests anys ha estat –i continua– al capdavant de la institució el professor Andreu Bauçà, que fa temps va crear la seva pròpia família en aquella ciutat plena a vessar de la seva pròpia història, cultura i arts amb esdeveniments diaris del màxim nivell i de tota mena. Com era inevitable, del lectorat han sortit també diverses parelles mixtes, de Txèquia i dels diversos països de l’àrea cultural catalana.
Tret del període de vacances, si estan oberts, sembla obligada la visita al lectorat i l’ARCA; fàcil perquè es troba a l’edifici històric i cèntric de la Universitat Carolina, al número 20 del carrer Celetná, a quatre passes de l’ajuntament local i de l’emblemàtic rellotge astronòmic famós al món. I si no podeu anar-hi personalment, és més que recomanable la visita al web EP!
Aquell petit però més que productiu espai ha acollit i acull iniciatives acadèmiques i paralectives amb presència de nombrosos andorrans, escriptors, músics i tutti quanti representants escollits de la nostra cultura i identitat, sovint sobtats per la profunditat, extensió i exactitud dels coneixements dels alumnes txecs de la història i la realitat d’aquestes valls, amb dades i dates que dominen amb més exactitud que la gran majoria de conciutadans.
La traducció al txec d’obres d’autors andorrans ha estat un altre dels aspectes de l’acció d’aquell lectorat, entre d’altres de moltes de les obres de l’Antoni Morell, a càrrec del doctor Scheijbal, valuós col·laborador de l’entitat, amb tot el seu prestigi. Si els ambaixadors passats pel campus de cada estiu s’apropen al mig miler, no sembla agosarat deduir que els sortits del lectorat de la Universitat Carolina al llarg de vint-i-sis anys superaran ja de llarg el miler. Amb totes aquestes dades i fets només cal desitjar llarga vida al campus, al lectorat, i a tots els que els han fet, els fan i els faran possibles.
  • #1 Alfredo
    (11/08/17 13:02)

    Estimat Robert Pastor, comentar que a Cocentaina s'anomenen socarrats perque es va cremar la vila cristiana per els moriscos del raval a l'any 1304 i que per tant no hi ha que confondre en Xátiva i Felip V. Rep un fort abraç. 

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477