Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Serials esportius d'estiu entretinguts

Actualitzada 06/08/2017 a les 06:55
No tenen cap protagonista que es digui Luis-Mario, ni bessons malvats, ni fills il·legítims amb la identitat del pare desconeguda. Els que vivim nosaltres no els atribuïm únicament a l’hora de la migdiada i no els relacionem directament amb un llenguatge sud-americà que reconeixem també pels tutorials de YouTube. Els serials esportius que vivim cada estiu són molt més entretinguts que els que fan a les tardes després dels telenotícies. Molt més. Tenen més acció, més tensió, més malentesos i una trama molt més elaborada. Hem hagut de viure el serial més extravagant per veure clarament que els elements que contenen els traspassos de jugadors a altres equips o els casos de judicis d’esportistes van més enllà que els propis serials, culebrons, com els solem conèixer. Perquè ni a Pasión de Gavilanes, el serial per ex­cel·lència, hi ha la història d’amor i odi del cas Neymar Jr. amb el PSG i l’FC Barcelona, del qual, per cert, vull afegir que ni el seu pare es creu que ell volia que es quedés al Barça i el canvi va ser decisió única del jugador. Però bé, tornem a les històries rocambolesques d’estiu. Les pàgines de tots els diaris esportius han anat les últimes setmanes plenes de notícies amb el nom del brasiler al titular. Les seves webs semblen únicament dedicades al nou fitxatge del club francès i s’ha d’anar ben avall per trobar un article que no hi tingui res a veure. I no ho critico. Ho entenc i com a lector ho prefereixo. Igual que passa amb el cas del torero Cristiano Ronaldo i el seu judici. M’agrada viure aquests serials. També si tirem cap a casa. Fixem-nos en l’ACB. Un dels serials de l’estiu ha esquitxat de ple el MoraBanc amb el fitxatge de Jaime Fernández, en una operació que, a priori, havia de ser senzilla, subjecta al complicat dret de tempteig. Encara és jugador de l’Estudiantes però tothom dona per fet que el seu futur està lluny de Madrid i amb tota probabilitat acabarà a Andorra. Quina gràcia tindria l’estiu sense ser una mica rocambolesc? Evidentment preferiria que Fernández ja fos jugador del MoraBanc i Neymar no hagués marxat, però tot això forma part del que enganxa a l’esport i no ho canviaria. Són històries que alegren l’estiu, que enriqueixen les informacions d’una temporada buida. Què faríem sense el “Neymar marxa o no?” Sense el “Cristiano serà condemnat o no?” Sense “qui fitxarà el MoraBanc?”.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477