Picasso: 'Pietat i terror'

He fet cas de les reflexions del filòsof Joan-Carles Mèlich quan “pensa l’estiu”, aquell període de temps que sol venir cada any, al juliol o a l’agost, i que és un temps per complir una espera en un espai concret. Una organització del temps i de l’espai, ara obert, on el desig venç el deure.

Vàrem aturar-nos a l’exposició Piedad y terror en Picasso. El camino a Guernica, al Museu d’Art Reina Sofia de Madrid, per commemorar el 80è aniversari de la presentació d’aquest gran mural al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París de 1937. El tema del quadre és ja conegut i hauria de ser-ho també de les noves generacions (que en tinc els meus dubtes): el bombardeig de la ciutat basca, en zona republicana, en plena guerra civil espanyola per l’aviació alemanya. Feia dies que esperava retrobar-me amb el Guernica, probablement la icona i el més gran al·legat moral contra la guerra moderna. L’exposició és realment “el camí a Guernica”, en acollir 170 obres de Picasso que des del 1925, en un nou període de creació, donen una nova mirada a la concepció picassiana de la violència de la societat moderna, recuperant recursos formals del període cubista i surrealista.

Al costat de la seva significació i discussió polítiques en el pessimisme de la crisi internacional dels anys trenta hi podem veure els dubtes i dificultats personals i artístiques expressats per mitjà d’una geometria complexa dins d’un quadre, que és un cub, un políedre, una cel·la, un hàbitat. En aquest sentit, el mural és l’explosió de les bombes a l’exterior i de la vida i de la mort a l’interior d’una casa que s’ensorra: ni la bombeta ni l’estel poden ja il·luminar el colom que agonitza entre el cavall i el toro.

El mural és una icona, un paradigma, un mirall, una al·legoria de Guernica, d’Espanya, d’Europa i de tots els que lluitem per la vida. De tots nosaltres davant la por i l’horror de cada dia, davant la violència com a manera de procedir i com a coacció moral. De tots nosaltres davant la pietat i el terror com a part d’un mateix. De tots nos­altres, en les paraules de Paul Eluard del poema La victoire de Guernica de 1938: “La peur et le courage de vivre et de mourir / la mort si difficile et si facile…”