El turisme de masses, a debat

Darrerament parlar del turisme de masses i penjar-li la llufa de tots els mals s’ha convertit en un tema recurrent i a vegades un xic sobrevalorat. Cert que en determinats moments ens pot incomodar trobar-nos enmig d’un ambient carregat de gent, de guies, de venedors, que ens pot crear la sensació que n’hi ha massa. Mirem, però, el cantó positiu. Gràcies al turisme de masses s’omplen els hotels, els restaurants, les terrasses, les botigues, els llocs d’esbarjo, etcètera. És la gallina dels ous d’or que cal cuidar. No pas estigmatitzar.

La dicotomia entre el turisme de qualitat i de masses és –com he dit– un tema recurrent que s’ha fet present però que darrerament ha obtingut carta de naturalesa. Sembla que no estiguis a l’altura si no critiques la seva massificació i només mires el got mig buit.

El turisme a Andorra, a Barcelona, a Mallorca, per posar tres punts concrets, és un element important que dona feina a molta gent. És, a més, un fenomen d’abast mundial i de la Unió Europea (UE). Per això des del 1997 s’ha reconegut el potencial del turisme per generar ocupació i creixement. La globalització, els canvis demogràfics i la popularització del transport (aeri, principalment) constitueixen factors decisius que porten el timó del creixement. Europa, ara mateix i per la inestabilitat d’altres àrees (Egipte, Tunísia, Turquia...) és el destí turístic mundial.

El turisme també és un sector transversal dins del qual hi ha una gran diversitat de serveis i també de professions estretament relacionades amb moltes altres activitats econòmiques (construcció, transport, venda de productes vocacionals, etcètera).

En l’àmbit empresarial és evident que hi ha algunes grans companyies internacionals, però majoritàriament és un ter­reny per a les PIME. La indústria turística europea crea més del 4% del PIB de la UE, amb uns dos milions d’empreses que donen feina a uns vuit milions de treballadors. Si fem un sol paquet de les empreses turístiques i altres sectors directament vinculats ens diu que la contribució del turisme al PIB s’estima en un 11% i uns 24 milions de llocs de treball. Poca broma.

Gràcies al turisme, a part de l’aspecte laboral i empresarial, les persones que es desplacen prenen contacte amb els valors i costums del destí triat. El turisme, en una paraula, afavoreix les relacions humanes i culturals. És una bona ocasió per fomentar el coneixement dels costums socials i culturals del lloc a visitar. Sempre serà poc tot el que es faci per promocionar el turisme, per popularitzar els valors, el caràcter, les tradicions d’un lloc.

Dit això, cal ser molt curós a l’hora de mirar d’evitar aglomeracions possibles i posar molta atenció a salvaguardar els drets dels que viuen en llocs on hi ha molt de moviment. Cal evitar, per exemple, el turisme de bor­ratxera, que denigra l’hotel, la població, la convivència.

Personalment, abans de marxar al lloc escollit miro d’informar-me a grans trets dels costums, la llengua, la història, els llocs més interessants. Ho faig amb persones que hi han estat, per internet, però també vaig a una biblioteca i em compro algun llibre de viatges, i plànols (sobretot si hi ha muntanyes, com és el cas d’Andorra). D’aquesta manera quan baixo del cotxe, tren o avió ja tinc una idea general del lloc. Procuro anar als llocs més recomanats i si hi ha alguna visita guiada, millor que millor. Agafo programes, bitllets, que després guardaré en un àlbum amb anotacions i comentaris. Procuro tornar ben cansat a casa. Senyal que hauré aprofitat el temps. Les vacances, contràriament a l’opinió generalitzada, no són per descansar. Són per viure intensament allà on has escollit. Es descansa un cop has acabat i ordenes les idees, els records, les vivències, i la maleta.

Els que com jo som grans tenim ben present quan anar per Europa volia dir tenir passaport, coneixement de l’idioma, canvi de monedes, tràmits complicats i transports cars i lents, comprar carrets de fotografies... buf! Quan hi penso se’m posen els pèls de punta. Ara que hom pot viatjar lliurement per tota la UE, que hi ha una moneda única, que sabem més llengües, la informació és abundant i el transport assequible, convertir-te en turista és un plaer a l’abast de la majoria.

Que cal mirar d’evitar abusos? Que cal parlar-ne, debatre, discutir sobre la massificació? I tant! Però sense perdre de vista que hi ha molta gent que en viu i amb el pa i el treball no s’hi juga.

Convé cuidar la gallina dels ous d’or.