Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Quina normalitat a Naturlandia?

Ha de sortir l’equip polític valent que faci ‘tabula rasa’ de tots els invents que s’han bastit al parc
Actualitzada 29/07/2017 a les 06:41
La crònica del reporter de televisió acabava amb un: “Naturlandia torna a la normalitat.” En les imatges, s’havia vist part de les instal·lacions del parc d’animals, centrant-se en l’espai on hi ha els ossos i on hi havia viscut, abans que un tret acabés amb la seva vida, l’os que es va escapar sortint per una porta que algú es va deixar oberta. La reacció del sotsdirector del parc d’animals va ser potser precipitada, però pel seu cap devia passar la imatge de l’os fugint i amb un tret d’escopeta certer es pensava que acabaria l’incident. Res més lluny de la realitat, puig tant ell com el director de Naturlandia eren acomiadats del seu lloc de treball i el sotsdirector, autor de la mort de l’os, detingut aquesta setmana per la policia, acusat per un delicte contra el medi ambient. La justícia haurà de determinar sí se’n deriva alguna pena o és aplicable la que correspongui al delicte del qual s’acusa l’autor del tret. L’os mort, que ja no tornarà, devia veure la porta ajustada i, llestos com són, la va creuar amb la curiositat de tots els ossos, i amb ganes de deixar el tancat on vivia juntament amb dos companys més. Al capdavall, aquest episodi és un altre sotrac per a Naturlandia, el parc d’aventures de les alçades de Sant Julià de Lòria que arrossega com si fos el viacrucis, una creu que cada vegada pesa més.

La normalitat referida a Naturlandia pel periodista de la televisió sona, ens ha de sonar, com a frase feta, que a vegades són emprades com a colofó d’un tema, d’una notícia, per estalviar-se l’haver de posar-se en terreny fangós. Perquè tots entenem que si alguna cosa no té Naturlandia des de fa molt temps –gosaria dir des del seu començament, ara ja fa una dècada– si hi ha un fet destacat és precisament la manca de normalitat en el seu desenvolupament i en la seva història. Quan es va posar la idea sobre la taula, de voler fer un parc d’aventures a la Rabassa, que complementés les pistes d’esquí de fons, no van ser poques les veus sorgides de Sant Julià de Lòria i d’altres parròquies, però sobretot de Sant Julià, que són les que tenen l’obligació moral de fer-se escoltar, dissonants, clarament en contra de convertir la Rabassa en un parc d’aventures. Ni el lloc és l’adient ni els números semblaria que es podrien fer quadrar. Però com ha passat sovint a Andorra i a altres indrets, el poder de qui mana, en aquest cas el comú de Sant Julià de Lòria, sembla sord i cec davant les advertències o crítiques raonades i, a vegades sense valorar-ne les conseqüències, tira pel dret i emprèn iniciatives caríssimes sense solta ni volta, amb resultats que són autèntics desgavells. I pel que sembla, ni amb canvi de majoria, l’actual equip de govern comunal, fa els passos adequats per afrontar el despropòsit de Naturlandia, sinó que s’hi entrampa més i pretén il·lusions salvadores com la pràctica del ràfting a la Valira.

Ha de sortir el polític o l’equip polític valent a Sant Julià de Lòria que faci tabula rasa de tots els invents tocats de poca normalitat que s’han bastit a Naturlandia. Serà o seran ajudats pel sentit comú: a l’hivern esquí i la resta de l’any excursions a peu i promocionar la Rabassa com una de les entrades, potser la més espectacular en tots els sentits, de la vall de Claror, Perafita i Madriu. Potser per aquí es podrà començar a pensar en la normalitat a la Rabassa associada al seu nom comercial, Naturlandia. I que no vulguin fer més provatures com, per exemple, posar una hípica. Que mirin, per posar un exemple proper, la pena que fa la Ciutadella de Castellciutat, que ara fa vint-i-cinc anys un equip de govern municipal “de progrés” a l’ajuntament de la Seu d’Urgell, va hipotecar per molts anys a favor d’una activitat privada –escola d’hostaleria– que va durar tres sopars i va acabar més adormit que un lluç. Al final, i aquí anàvem amb la provatura, hi va ser ubicada una hípica. Al cap d’un any encara no, el rètol que resava: “Cavalls de Merens en venda”, allà al començament del pujador de la carretera cap a les casernes de la Ciutadella, va ser el trist punt final. Esperem que Naturlandia tingui un final i un renovellament més digne, i entre tots es faci servir i treballar el sentit comú i la intel·ligència. Sant Julià de Lòria s’ho mereix.
  • #6 Naturlandia sóc JO.
    (29/07/17 16:27)

    Què comparteixen Lluís XIV de França, Josep Pintat, Montserrat Gil i Josep Miquel Vila? Us imagineu a Lluís XIV decretan una consulta popular? Tampoc Pintat i Gil ho haurien fet mail. El Sr. Vila no pot ser menys que els altres tres. Cas d'atrevir-se, Vila s'estalviaria l'infern en què segurament viu. I no hauríem d'esperar tant com encertadament vaticina el Sr. Pasques.

    Respondre
  • #5 Sorprenent.
    (29/07/17 12:10)

  • #4 Noia de civís
    (29/07/17 11:04)

    I recordeu que l'ús de la muntanya no ès de Sant Julià. Bona part de la Rabassa es correspon amb l'empriu i dret d'ús d'Arcavell. Tot això és resultant del canvi de la ratlla fronterera impulsada pel Consell General a través del diputat Madoz a esquenes d'Arcavell, que significà l'arribada d andorra al Runer. com a contrapartida, els d arcavell es quedarem amb l ús de la muntanya, que pasà a formar part de Sant Julià. Això encara és vigent i el comú lauedià té l'obligació de respectar-ho.

    Respondre
  • #3 etty
    (29/07/17 09:42)

    santjuliadeloria ha de madurar. no serà fàcil.

    Respondre
  • #2 Gat per llebre.
    (29/07/17 09:32)

    Pensàvem que votàvem un equip polític valent i no vàrem anar més enllà de votar, en la práctica, la marca blanca d'UL.

    Respondre
  • #1 Juli
    (29/07/17 08:55)

    No es perfila a l'horitzó cap “equip polític valent”. En aquestes primeres hores de Festa Major, permeteu-me formular un desig de ball de rams, mentre encara sona el vals i es va apagant 'espelmeta: que la impermeabilitat del Sr. Vila s'hagi esquerdat. Tant de bo que la seva pèssima gestió de la crisi de l'os Torb –explicacions surrealistes, confrontació amb els periodistes, molta alegria administrativa a l'hora de pagar una liquidació per acomiadament que no procedia...- tant de bo que el Sr. cònsol s'hagi adonat que no són temps per a messies redemptors, que cal tirar de bisturí quan la gangrena amenaça tot el cos: ja és hora que es tanqui el parc d'animals, que es recuperi, com diu El Sr. Pasques, la cota 2000 i que es doni un parell o tres d'anys més a la cota 1600 per veure si es produeixen indicis clars de recuperació de les finances de Naturlandia.

    Respondre
6
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477