No podem deixar cap jove a l'estacada!

Llegeixo un titular del Diari de divendres passat: “Un centenar d’adolescents es troben en risc d’exclusió”. La notícia explicava que a la Batllia hi havia fins a 92 expedients que afectaven nois d’entre 12 i 18 anys que viuen en entorns familiars desestructurats. Dos dies després, una altra informació: “Pisos socials per a joves en risc plens”. Així, s’explicava que l’àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència atén fins a 76 joves nois tutelats, extutelats i vulnerables.

No sé a vostès, però a mi aquestes xifres, quan parlem d’un país amb poc més de 75.000 habitants, em generen una important inquietud. Siguin quines siguin les causes –probablement la crisi econòmica n’hagi estat un motiu clau– el que és evident és que el nombre de joves en risc o amb problemes ja reals s’ha anat incrementant els darrers anys, circumstància que cal abordar amb decisió.

Des del PS fa temps que tenim clara aquesta realitat. En certa forma, creiem que la indefinició sobre qui havia d’atendre aquestes persones pot haver ajudat al fet que, lluny de solucionar-se, els casos hagin anat creixent. Per això, en la taula tripartida que es va celebrar al Consell General per abordar la reforma de la llei de competències, van incidir en la importància que es deixés clar que aquesta atenció havia de centralitzar-se des del Govern. Trobem cor­recte que els comuns s’encar­reguin de fer polítiques i activitats per a la joventut, però aquestes situacions desborden les capacitats de les corporacions parroquials i necessiten un equip fort des de l’executiu que les abordi.

Tenim la satisfacció que aquesta argumentació ha estat compartida per la resta de participants en la taula tripartida. La futura Llei de competències atorgarà a Govern l’obligació de fer-se càrrec d’aquests casos. El primer pas cap a una solució s’ha donat. Ara, però, cal fer-ne més.

Cal que Govern aposti de forma decidida per la creació d’un equip de persones que, des de l’administració, atengui aquests joves i els pugui ajudar a reconduir les seves respectives situacions. I és necessari que des de l’executiu es posin a la seva dispo- sició els recursos, tant econòmics com humans o ma­terials, per garantir-ne el bon funcionament. Els joves, tots els joves, són el nostre futur i no els podem deixar a l’estacada.