Creat:

Actualitzat:

Va tardar a arrencar, però quan ho ha fet, s’ha impulsat fins a arribar a velocitat de creuer. Parlo del Llibre Blanc de la Igualtat, i de la feina de caràcter absolutament transversal que s’ha fet fins a la publicació de les seves conclusions i prioritats. Tot i que el procés no formaria part en la seva més estricta definició acadèmica, em costa trobar un exemple més clar de veritable democràcia participativa. Impuls del Consell General, la comissió d’Afers Socials, encàrrec de coordinació executiva al ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, i un camí de treball col·lectiu admirable estructurat en sis fases. El famós títol II de la Constitució (Dels drets i llibertats) inclou un article, el 6, que deixa clar el marc general. “Punt 1: Totes les persones són iguals davant la llei. Ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social.” “Punt 2: Els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives.” Com han dit alguns dels responsables, el Llibre Blanc mai no es pot entendre com un punt d’arribada, sinó com un punt d’inici, coral, transversal, pactat, desitjat, que conduirà a la futura llei d’igualtat i no discriminació. La feina que han fet fins ara els actors polítics, els experts, però molt especialment els representants de les organitzacions i associacions implicades, és de traca, i no dubto que el treball parlamentari que cal encara no trairà en absolut ni l’esperit del text, ni les prioritats definides. Amb tot, i ho diu una d’aquestes, la veritable igualtat només es pot fer efectiva si la població està sensibilitzada. De res no valdrà sense això. Si no hi creiem de veritat, tornarà a fer més fortuna l’expressió “igualtat de dret” que no pas “igualtat de fet”, que, en el fons, és la que val per al dia a dia. La que es toca amb els dits.

tracking