Foc i lloc
La força d'un símbol
Els gestos parlen per si sols, no calen paraules
Recordo que el juny del 2014 va ser quan vam rebre la darrera visita del Copríncep francès, en aquell moment, François Hollande. I l’anterior, si no em falla la memòria, va ser la de Nicolas Sarkozy, el juliol del 2010. Aquesta setmana, com ja deveu saber, llegia que el nou president de la República Francesa, Emmanuel Macron, confirmava la visita al Principat durant el primer semestre de l’any vinent. La notícia ens la donaven en el marc de la trobada amb el cap de Govern i el síndic general d’aquest dimarts passat al Palau de l’Elisi de París. De la imatge de la trobada penso que en podríem treure una conclusió: la força d’un símbol.
Els dos representants d’Andorra van sortir molt satisfets de la trobada, que van tractar temes com ara les reformes que s’han dut a terme a Andorra els últims anys per escalar posicions en àmbits econòmics i la posada en marxa d’un nou marc fiscal i l’aposta per temes socials, ecològics, la transparència i la cooperació. Les negociacions amb Europa també van centrar la trobada entre els màxims mandataris. Martí va donar a la població un missatge molt positiu. Assegurava que s’havia trobat davant d’un Copríncep “molt compromès i amb ganes d’ajudar”. I de fet, els gestos parlen per si sols. No calen paraules.
De ben segur que us haureu adonat que a la fotografia oficial de Macron, a banda de la bandera òbviament francesa, apareixen per primer cop els nostres colors, la nostra bandera, entenc que aquest detall dona força a la trobada i esdevé un símbol. És un gest inequívoc i que hem de valorar com a reconeixement i respecte del nostre Copríncep francès.
Venint d’on veníem... si recordem els missatges poc esperançadors i durs de Nicolas Sarkozy, quan va amenaçar de renunciar al càrrec si Andorra no deixava de ser un paradís fiscal i s’actualitzava en matèria de transparència. De la mateixa manera que l’ajut dels coprínceps ens és vital, aquest és un clar exemple que s’està caminant cap a la bona direcció.
Que per molts anys puguem veure les dues banderes a l’Elisi.