Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

L'accés

Monsieur Coutu i les butaques sense preus marginals decreixents
Actualitzada 22/07/2017 a les 07:01
El turista es va apropar al taller i va demanar pel preu d’una butaca. Cada butaca val deu dòlars, va respondre l’artesà. Motivat per la tarifa, el turista va seguir: I quin preu em faria per deu butaques? Deu butaques són cinc-cents dòlars. S’equivoca, bon home –va somriure el turista, sabent-se superior a aquell fuster de poble–: si una butaca val deu dòlars, deu butaques m’han de sortir per menys de cent dòlars. S’equivoca –va reprendre’l, tranquil, l’artesà–: fer una butaca em diverteix, i per això les venc a deu dòlars; fer-ne deu d’iguals m’avor­reix i m’atabala, i això repercuteix en el preu.
Sempre he estat al·lèrgic a tot allò amb olor d’autoajuda o a les històries d’en Bucay o en Coelho, però reconec que aquest petit relat, que em van fer descobrir amb tretze anys, sempre el recordo amb un somriure. Era un dictat. I era en francès. I la versió que he reproduït més amunt és la transcripció del text que recordo, no la versió original, que ni amb l’ajuda de Google he aconseguit trobar mai. Tampoc en conec l’autor. Ens el va dictar dos o tres cops durant el curs Monsieur Coutu a 4ème. Fa vint-i-dos anys.
Me’l vaig trobar l’altre dia a l’enterrament d’una amiga comuna, d’una gran persona. I tot i que només em recordava vagament, no vaig poder evitar parlar-li del text. El recordava i se li veia que li feia gràcia que el recordés. Vam recordar aleshores alguns dels llibres que ens va fer llegir aquell curs. Hi havia Stevenson. I hi havia una obra molt marsellesa –Marius– de Marcel Pagnol. I hi havia Premier de cordée, una novel·leta de munta-nyencs. Els recordo tots moltíssim. Tots ells em van marcar i em van cridar. Cap d’ells, però, és alta literatura. Com el text del principi tampoc és filosofia avançada. Però l’altre dia, veient Monsieur Coutu, me’n vaig adonar de com d’important és cuidar l’accés, l’entrada al món de les lletres i de les idees. De com d’important és renunciar en un principi als cims de l’Himàlaia per anar trobant-li el gust i la gràcia als piolets i a les cordades. I de com de bé ho va fer ell, encara que no li hagi dit mai...
Etiquetes
  • #2 Eduard López Mirmi
    (23/07/17 12:45)

    Molt bon article. Lloar les habilitats d'un professor per enganxar-nos a una matèria i aconseguir-ho, denota creativitat i saviesa. Molts professors són i han estat així i parlo des de la meva experiència personal.

    Respondre
  • #1 Guillem
    (22/07/17 20:10)

    Quin articles més maco !

    Respondre
2
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477