Excursió a la inversa

L’altre dissabte em vaig aixecar i vaig decidir que no faria muntanya, com ho faig habitualment els caps de setmana. Avui, res de grimpar pics, passar per collets, boscos i camins! I vaig pensar que per substituir mínimament l’esforç físic que no faria durant el dia baixaria a peu al poble (com a bon amant de la natura resideixo evidentment fora del nucli urbà), i seuria a una de les nombroses terrasses que hi ha a Sant Julià, ja que feia sol sense que el dia sigui massa calorós. Em vaig dutxar, vestir i esmorzar, i amb els auriculars posats i bona música, vaig començar la meva excursió a la inversa, ja que per una vegada el desnivell previst seria negatiu. Fins als voltants del poble de Sant Julià, tot va anar perfecte: natura, natura i natura, però les coses no van seguir així, tot el contrari! En efecte, molt a prop ja de la meva destinació, el recorregut que vaig agafar per accedir al centre del poble estava ple d’excrements de gossos, i per fer cent metres vaig haver de ser molt atent per tal d’esquivar-los. De lluny, algú que m’hagués observat hauria segurament pensat que havia begut molt la nit anterior i que no arribava a caminar dret! I això no va ser el pitjor, ja que el sol començava a tocar fort i, a més dels excrements, hi havia un ambient irrespirable, amb una olor cada vegada més forta, semblant a la dels pipicans. De veritat, després d’aquesta passejada, crec que m’han passat les ganes de tornar a fer excursions a la inversa, i això a causa d’una manca de civisme per part d’alguns propietaris d’animals domèstics i d’actuació dels poders públics. Com podem deixar els centres urbans i els seus voltants degradar-se d’aquesta manera? I com podem acceptar viure-hi sense reaccionar? No hi ha altres solucions que multar a partir de la cerca de l’ADN del gos que ha disposat un excrement al mig de la vorera? Jo crec que sí, però cal alhora voluntat ciutadana i política, i encara no hi hem arribat.