Més incineració? Sí, gràcies

La incineració al forn de la Comella dels residus provinents de la Cerdanya s’ampliarà amb la dels residus provinents de l’Alt Urgell. Si més no, és el desig manifestat per les Mancomunitats de l’Urgellet i de l’Alt Urgell Meridional, responsables de la recollida i gestió dels residus de la comarca veïna. El dipòsit controlat de Benabarre, on s’aboquen les escombraries no reciclades, està arribant al límit de la seva capacitat. Segons han dit, els surt més a compte econòmicament portar-les a cremar a Andorra la Vella que no pas invertir per ampliar-lo. La seva demanda és lògica. En acceptar el Govern andorrà la importació de residus de Catalunya, per què acceptar els de la Cerdanya i no els de l’Alt Urgell? Amb quin criteri pot Andorra rebutjar la nova demanda? Que potser la brossa dels cerdans és millor que la dels urgellencs? Siguem realistes. Oberta la veda de cremar la brossa dels altres a casa nostra, és lògic que ens piquin a la porta totes les comarques. Cooperar per aprofitar millor l’hospital, o les màquines llevaneu, per dir dos exemples, seria bon veïnatge. Ara bé, alimentar amb més brossa una instal·lació contaminant, cara, bruta i perillosa, com és el forn incinerador de la Comella, no ho és. Tant ells com nosaltres busquem la solució fàcil. Això fa que evitem posar remei a la gestió dels residus actual, que ens perjudica la salut. Vam apostar per una instal·lació insostenible. Ruïnosa econòmicament, obsoleta tecnològicament i mediambientalment perillosa. En comptes d’aplicar la famosa regla de les tres erres: reduir, reaprofitar i reciclar (avui ampliada a cinc: reutilitzar, reduir, reparar, reciclar i regular), vam optar per la pitjor solució, la incineració. És per això que la clausura del forn és la solució. El que tenim a la Comella és un monument a la conxorxa entre institucions polítiques i econòmiques dels anys noranta. Dic monument, perquè si no com s'entén que les activitats infantils, les organitzades pel comú d’Andorra la Vella, incloguin una poc saludable visita dels nostres infants al forn incinerador? Un comú, el de la capital, al qual des d’SDP vàrem exigir al febrer que es posicionés sobre la importació de residus per cremar-los a la vall més poblada. El comú no ho ha fet. Per tant, poc li deu importar la salut de la ciutadania. Al capdavall, l’actitud d’aquest comú té un nom, se’n diu petulància.