Es podria escriure una sèrie de la relació que han mantingut Saetde i Ensisa. No pensàvem que aquest beneficiós matrimoni que tantes alegries ha donat al país i als comptes de resultats dels seus socis acabés en trencament i menys imaginàvem els capítols que el segueixen. De fet és sabut que els problemes fa anys que es produeixen i tot i així han creat la marca més forta que té Andorra, Grandvalira. La unió de públic i privat no és fàcil, però havien aconseguit una societat d’èxit, un matrimoni de conveniències, un model a seguir. La declaració d’interès nacional de la plataforma esquiable a Soldeu ha estat el detonant. Mentre Saetde veia com Ensisa feia la petició a esquenes seves els de Soldeu assistien incrèduls a l’amenaça de trencament de la societat. Versions totalment divergents, acusacions encreuades i una disputa que ha acabat en separació davant un públic estupefacte. Sense entrar a valorar qui té o no raó, l’oposició de declaracions fa difícil d’entendre què hi ha darrere d’un posicionament i d’un altre... interessos, afinitats, diners, lluita de poder. Cadascú té la seva versió i la seva pròpia motivació per actuar com ho està fent. El penúltim capítol segueix els requisits de tot bon serial, tensió i sorpresa. Joan Viladomat no havia acabat la partida i el soci majoritari de Saetde decideix invertir i fer-se amb la majoria de les accions d’Ordino. El joc continua i haurem de veure com treu cadascú les seves cartes, com en el pòquer algunes encara poden estar amagades i d’altres potser marcades.