Un pa com unes hòsties

“Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: ‘Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos’. Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies i els la donà tot dient: ‘Beveu-ne tots, que això és la meva sang’” (Mt 26,26-27). Dono voltes a aquesta citació bíblica, me la miro del dret i del revés, la giro i la capgiro, i enlloc veig que digui que només mengin el pa les persones sanes, les que siguin tolerants al gluten o les no hipertenses, ni hi he sabut veure que el vi hagi de tenir una graduació específica o que els abstemis no el puguin beure barrejant-ne una gota en un litre d’aigua. Potser no sé llegir, és probable: només fa una cinquantena d’anys que m’hi dedico.

Els estadants de la Santa Seu, que em sembla que cada vegada té més de seu (centre de poder) que de santa (pròpia de Déu), com que fa temps que tenen el pa assegurat, han deixat de guanyar-se’l amb la suor del seu front. Les nostres mares, que senyaven el nostre pa de cada dia abans de llescar-lo perquè sabien que no tot­hom neix amb un pa sota el braç, tenien ben apresa la lliçó de la senyora de Tous, que encara en fora si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous. La Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments (amb el nom ja n’hi ha per sucar-hi pa!), per encàrrec del papa Francesc (semblava que aquest era un tros de pa, però es veu que també té pa a l’ull), ha decidit fer dogma d’allò del pa, pa, i el vi, vi.

Ja sé que Déu dona pa a qui no té queixals, però l’Església catòlica és una organització que em sembla que necessita parroquians com el pa que menja i no entenc de quin pa fa rosegons. Estic convençuda que si els autors de la Bíblia l’haguessin escrita al nostre segle haurien permès que els preceptes i els axiomes evolucionessin amb la ciència. El pa sense gluten, el pa de motlle, el pa integral... no es poden transsubstanciar? El vi sense alcohol, el tel de ceba, la mistela... no es poden consagrar? Tinc la sensació que no saben quin pa s’hi dona, tot i que la solució em sembla de pa sucat amb oli. Jo, potser posant-hi més pa que formatge, els tindria a pa i aigua fins que veiessin que, si continuen així, faran un pa com unes hòsties.