Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

El racisme també és transversal

Davant dels fets migratoris em plantejo: què faria jo si visqués una situació semblant? Cercar una sortida. Tothom té dret a intentar progressar. A viure en pau. O no?
Actualitzada 13/07/2017 a les 07:36
A final de juliol, a París, se celebrarà la Nyansapo Fest, organitzada per un col·lectiu de dones negres feministes franceses. Fins aquí res de sorprenent. La novetat ve a partir que les organitzadores han anunciat que a aquesta festa hi haurà diverses zones, algunes de les quals seran exclusives per a les dones de raça negra, una altra on només hi pugui accedir gent mestissa i una dar­rera on hi puguin accedir dones de raça blanca. D’això jo en dic racisme transversal.

Aquest anunci d’una festa racista –antiblanc– està aixecant molta polseguera a França però també a les xarxes per part d’aquells que –com jo mateix– creiem que és una actitud errònia per discriminant. En un moment en què està a flor de pell un tema tan delicat com injust de segregar les persones per la raça, la cultura, els diners, apareix un col·lectiu de dones negres que en lloc de treure barreres mentals i físiques s’abona a la segregació.

Europa ja va patir amb la Segona Guerra Mundial (1939-1945) un esclat del racisme nazi que portà molta gent als camps de concentració i a l’extermini. Els jueus alemanys, principalment, però també altres ètnies o col·lectius d’esquerres. El racisme, la xenofòbia, va ser absolutament transversal.

Aquest sentiment segregacionista torna a treure el cap en èpoques de crisi com la que acabem de passar, aflorant a diversos països d’Europa partits d’extrema dreta –com el Front Nacional de Marine Le Pen, a França–, però també a d’altres països. Fan bandera de l’odi i rebuig vers els immigrants. L’onada de refugiats fugint dels horrors de la guerra a Síria i altres països que es gasten els pocs diners que tenen per venir a Europa, que ells veuen com la taula de salvació, han fet despertar sentiments de solidaritat en uns pocs però de rebuig, de segregació, d’odi, entre d’altres. Davant de fets migratoris com els que estem vivint em plantejo: què faria jo si visqués en una situació semblant? Probablement el mateix que fan ells. Cercar una sortida encara que sigui abandonat el país, les arrels, la família. Tothom té dret a intentar progressar. A viure en pau. O no?

Ens ha tocat viure en un període difícil i el que dic no és fàcil de fer. Estic d’acord de canalitzar l’allau d’immigrants però mai condemnar-los a la seva sort. És insuportable veure a la televisió o a través de la tauleta, còmodament, com cada dia hi ha gent que mor ofegada al Mediterrani a la recerca d’una vida millor. Ells veuen Europa com el paradís, el lloc ideal on poder refer la seva vida.

Actituds com aquest col·lectiu feminista de dones negres franceses Mwasi no ajuden precisament a crear un clima de convivència entre els humans. La separació ens porta a l’aïllament, l’enfrontament, l’odi, un terreny abonat per Marine Le Pen i el seu Front Nacional.
Pels volts dels anys seixanta del segle XX van començar a arribar negres al Maresme i la gran majoria anaven a treballar a l’agricultura amb unes condicions de feina dures. Anys després arribaven noves onades migratòries del Marroc, també de l’Amèrica del sud i, posteriorment, de l’Est d’Europa. Ara Mataró té un bon gros de la societat que és d’origen foraster que ha anat desplaçant els que havien vingut abans que ells d’altres regions espanyoles com Andalusia, Extremadura, Aragó i València. Sortosament els partits municipals xenòfobs com Plataforma per Catalunya han quedat reduïts a la mínima expressió.

Les escoles aquí hi tenen un paper fonamental ajudant a la integració dels infants a la societat que els acull, a conèixer costums, hàbits, tradicions, la llengua i la convivència. És bonic veure’ls jugar al pati, convivint de la manera més natural. Ells veuen els seus amics o amigues com un més. No tenen els perjudicis que tenim els més grans. No els traspassem els nostres perjudicis. D’aquí a uns anys, quan siguin grans, per a ells serà ben normal relacionar-se amb normalitat. Tinc dos nets que juguen a futbol, al Juventus, un club veterà que fomenta l’esport i on hi ha fills d’immigrants que també juguen a futbol amb tota normalitat.

Tot el que es faci contra el racisme o la xenofòbia sempre serà positiu. La transversalitat del racisme és potencialment present en tots els camps de la societat. N’hem vist exemples a l’esport, també al treball. I el festival de París, només per a dones negres, n’és un clar exemple.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477