Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La seca, la meca i...

La tempesta

Actualitzada 10/07/2017 a les 21:00
Quarts de set del matí és l’hora perfecta: aquest moment temporal indefinit (i tan exacte!) que oscil·la entre dos i tres quarts. El sol hauria d’estar a punt de sortir: en aquesta època de l’any ho fa darrere d’un collet, al punt més baix possible en el confús horitzó de les muntanyes. Però avui encara és ben fosc: hi ha uns núvols de tempesta que han cobert el cel d’un tel gris, que la primera llum del dia no pot travessar. La gossa, tanmateix, s’espera a la porta. Té un rellotge interior d’altíssima precisió. No està gens nerviosa, perquè sap que els rituals del passeig es compleixen, encara que plogui o nevi o faci fred. Però així que sent el primer tro, les coses canvien. Li fan por. Por no: pànic, igual que els maleïts petards i els trets, per llunyans que se sentin, dels caçadors. Si hi ha trons, ella no es mou, i quan comença l’espectacle busca un refugi encara més segur sota el primer llit que troba. Plourà una estona. El radar meteorològic és potser la millor aplicació del telèfon: et connecta directament amb la natura i permet fer prediccions a la manera directa, observant la trajectòria dels núvols que porten la precipitació. Ara descarrega sobre el Pallars, ara comença a ploure cap a la banda de Castellbò, de seguida arribarà un patac d’aigua, el temut color taronja. Caurà amb força d’aquí a deu minuts: el moviment de colors no enganya. Hi ha una gotera a la xemeneia. Quan para de ploure –i de tronar– és el moment de passejar, per un món que, de tan net com ha quedat, és com si l’estrenéssim.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477