Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
de la meva agenda

AINA canta el que és

Les cançons encenen l’entusiasme d’una societat que considerem, en general, adormida o preocupada
Actualitzada 09/07/2017 a les 06:51
Els cants generen els batecs del cor. Les cançons encenen l’entusiasme en una societat que considerem, en general, adormida o preocupada fins a l’estrès. Més enllà dels espectacles musicals d’alt nivell, hi ha milers de veus infantils i juvenils que viuen la felicitat de cantar. AINA, amb quaranta-un anys de caminar cantant, en guarda gelosament uns quants centenars, de cançons cantades per la gent jove. Amb un nou estiu de colònies, estrenem un nou cançoner, gràcies al suport d’Andbank i del santuari de Meritxell. Cada estiu fabrica el seu cançoner, ànima del fil conductor. El bon dia és un cant : “Blau és el color del cel en despertar...” A l’hora dels tallers, el de cants és el més escollit: “Vella xiruca, quantes hores passades...” Beneïm la taula amb un cant, i no perquè no ens fiem de la cuinera, que és la millor cuinera de colònies de tots i cadascun dels planetes del Petit Príncep: “Quants més serem a taula...”, i en donem gràcies al Senyor i a l’equip de cuina: “Donem gràcies al bon Déu i lloem-lo amb tot el cor.” Enfilem devers els pics i llacs sembrant cançons: “Pujarem dalt dels cims amb el cor alegre...” El moment més místic d’AINA es viu al foc de camp, “les flames pugen, les veus s’eleven” i, novament el miracle: en el cor de la nit floreix la gavernera de cançons de gresca, d’amistat, de protesta, de compromís amb la pau... La gaverna més olorosa tanca el repertori. Mirem els estels: “No has comptat mai les estrelles / quan la nit estén el vel...”, “... dorm tranquil·la i diguem bona nit, / deixa que et porti en braços fins al llit...”.
El Petit Príncep ens canta “rosa de bardissa”, que és la rosa que ha captivat. Els cants d’AINA creen lligams de fils d’or, com els cabells del Petit Príncep, que teixeixen amistats per a tota la vida. Cantar a AINA és nodrir l’esperit de colla. És espantar tots els mals. És escampar somriures: “Pessigolles / les escamparem pel món / sembrarem les rialles / pels camps i les muntanyes.” Els cants d’AINA desvetllen somnis: “... He somniat que amb empenta, i sense cap ajuda / noves generacions fessin vida futura”, i donen resposta als problemes més quotidians: “Sigues lliure...” La vocació d’AINA és de ser educadora al cor verge de la naturalesa andorrana. Allò que orienta l’activitat d’AINA és fer viure al màxim la muntanya, la convivència, la creativitat, el senderisme, l’espiritualitat. Deixem la llar familiar, la tecnologia, les seves comoditats, els seus costums. Triem els jocs que més engresquen. Compartim la mateixa casa i les mateixes sensacions. “Vivim unes bones estones amb els monitors i creixem amb ells”, ens confien els Tamarros. Els de Caina completen: “Sentim que participem, amb els altres, d’una aventura única.” Tastem la felicitat d’uns dies únics i tornem a casa amb la motxilla plena de confiança i de seguretat amb un mateix. A cadascun dels petits planetes visitats amb el Petit Príncep ens ha acompanyat alguna de les 188 cançons de l’Estiu AINA, troba el Petit Príncep dins teu. El cançoner és el millor record de les colònies i el dels campaments que ens acompa­nyarà en el caminar de cada dia de l’any, de cada dia per sempre més.
AINA reivindica la felicitat per als infants, adolescents i joves. La infantesa és l’etapa més important per a la formació de la personalitat. Amb èmfasi les veus s’enfilen “només cal voler-lo sentir / que el món no segueix cap consigna / i els estels guarden mil secrets...”. L’educador aprèn a observar-se i a esmenar les pífies. El cant dels petits prínceps ens mana mantenir-nos al nostre lloc i ens repta a estar per damunt de metodologies de llibres. D’ells aprenem a no enfadar-nos, perquè els petits prínceps no s’enfaden amb nosaltres, sinó amb la gent hipòcritament seriosa. Els petits prínceps abaixen la veu perquè l’oreig de la seva cançó acaroni el nostre cor: “I allà vaig aprendre / que tot depèn de mi / i que tots tenim un petit príncep a dins. / I allà vaig aprendre / que l’essencial és invisible / als ulls, / que aprendre a estimar i ser feliç / és el que vull, / escolta sempre el petit príncep dins teu.”
AINA és conscient que tenir una infantesa feliç és un dels projectes més importants de la vida. Les cançons protesta enfront dels “reis dictadors, els avars posseïdors, dels matemàtics privats d’emocions, dels obedients sense iniciatives, dels viatgers que no saben on van...” es coronen amb els cants reivindicatius en pro de “la guineu que cerca un amic, de la rosa que demana responsabilitat, de l’asteroide que estima l’enyorament, del Petit Príncep que ens mana: ‘Estima i digues-ho amb la vida!’” (sant Agustí, que s’inspirà en el Fill de la meva Confident, Jesús). Ho he comprès. Desconfio dels titulars de lletra grossa, buits per dins. Ens cal lliurar generosament la vida: “Donar la vida pels qui estimes, és la penyora de l’amic”, “ja saps que avui i sempre pots confiar en mi” (del Petit Príncep “Vull ser el teu amic”).
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477