El poc que anem coneixent a través de la reproducció per part dels mitjans de comunicació de la proposta de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum que estan elaborant els cònsols de les set parròquies semblaria que sona bé, pel que fa a la implicació de la gent en el procés. Encara no coneixem la partitura al detall, i hi ha molts interrogants a respondre, perquè tal com ens ho han plantejat –o almenys s’interpreta de les cròniques periodístiques– serà un únic ciutadà –escollit per sorteig i si vol– qui formarà part de la mesa electoral al costat dels responsables polítics. Caldrà esperar a llegir amb detall el text per saber amb més concreció de què es tracta el que ells anomenen “més participació ciutadana”. Tot i que ho vivim amb certa naturalitat, perquè “sempre s’ha fet així”, el control sobre tot el procés electoral és un dels grans dèficits que tenim com a societat democràtica. La influència i la tutela descarada que exerceix el poder polític abans, durant i després de posar les urnes queda molt lluny de les exigències dels organismes internacionals per garantir la llibertat de vot. Encara som molt lluny dels referents democràtics del nostre entorn en el funcionament durant la jornada dels comicis de les meses electorals i l’escrutini posterior. El poder polític, molt tímidament, ha fet un primer pas –que cal esperar que aviat sigui un pas enrere– per desbrossar el camí que porti al control per part de la ciutadania de tots els processos electorals. Si el camí arriba a bon port, serà un símptoma de bona salut democràtica.