Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

Vacances!

Si un no es preocupa de les giragonses del mercat i inverteix a llarg termini, n’hi ha prou d’entendre bé el fonamental del que es compra, i invertir amb seny, diversificant
Actualitzada 06/07/2017 a les 10:23
    David Macià
Imaginin-se el seu destí somiat, facin una llista de tot allò que els encanta fer (fins i tot allò més secret i inconfessable) i suposin que un agent de viatges els contacta per oferir-los les vacances de la seva vida. Només hi ha una condició: en acabar el viatge, quan posin els peus un altre cop al nostre meravellós petit país dels Pirineus, s’hauran de prendre una pastilleta que farà que no recordin res d’aquests dies, mai més. Alternativament, l’agent els ofereix unes vacances més normaletes (uns dies a la platja o en alguna capital europea, per exemple) on sí que poden fer fotografies. Potser els sorprèn, però la gran majoria de les persones escolliria la segona opció.

Daniel Kahneman, l’únic psicòleg amb un premi Nobel d’economia, va demostrar que al cervell humà cohabiten dos jo: l’experimentador i el narrador. El primer viu el que ens passa; el segon s’encarrega de construir i emmagatzemar els nostres records. El jo narrador guarda un relat del que hem viscut, que tot sovint no s’ajusta a la realitat. Potser, per preservar la nostra salut mental, recorda les coses de manera més amable del que veritablement han estat. Kahneman va fer un experiment en què comparava pacients sotmesos a una prova mèdica curta, que acabava en el moment de màxim dolor, i a una altra idèntica a la primera en la fase inicial però molt més llarga i que finalitzava en el moment de menys dolor. Preguntats mesos després, els pacients de la segona tenien més predisposició a repetir experiència que no els de la primera (quan resulta obvi que, essent idèntiques en la primera part, com més aviat s’acabi, millor). El jo narrador procura esborrar el que ens incomoda –ens recordem més hàbils i llestos del que som– i procura que hi hagi un final feliç, també. Diversos experiments ho proven. Agafin un grup de gent i preguntin-los si creuen que condueixen millor que la mitjana; la majoria respon afirmativament, quan per definició la meitat de la gent necessàriament està per sota de la mitjana en destresa al volant. Un altre exemple: les dones pateixen dolors molt intensos durant el part però preguntades per l’experiència mesos després, la gran majoria ho recorda com una experiència positiva (fins al 90% en una enquesta a Suècia).

Dels dos jo, mana el narrador. És el jo narrador qui pren les decisions. És qui té la targeta de crèdit i qui no acceptarà anar de vacances a un lloc on no pugui fer fotografies.

Pel que fa als mercats financers, és també el jo narrador qui prem el botó de comprar o vendre. Li cal un relat per fer una cosa o l’altra. Si un no es preocupa de les giragonses del mercat i inverteix a llarg termini, n’hi ha prou d’entendre bé el fonamental del que es compra, i invertir amb seny, diversificant i adequant les inversions al perfil de risc. Però per intentar anticipar el comportament dels mercats resulta essencial tractar d’anticipar quina és la història que els inversors s’explicaran a si mateixos. Podria molt bé ser la següent: gaudim d’un entorn econòmic raonablement sòlid a escala global –és la primera vegada que hi ha creixement global de manera sincronitzada des del 2010, per més que sigui moderat–, sense pressions inflacionistes –el cru difícilment pot pujar gaire des dels nivells actuals, entre molts d’altres motius que no caben en aquest article–, la qual cosa permet que els bancs centrals vagin pensant com anar retirant els extraordinaris estímuls injectats però sense presses (i per tant, no resulten cap obstacle per invertir), mentre els beneficis empresarials sorprenen a l’alça. En el pla polític, el Brexit i el senyor Trump poden haver convençut els governants de la zona euro que és l’hora d’avançar en la Unió Europea (irònicament, que molts temien la sortida dels anglesos com l’inici del final de l’euro i potser ha estat just el contrari) i per fi podem comptar amb un eix francoalemany que lideri el procés (Macron i Merkel semblen en clara sintonia). Sona molt bé. No cal ni que sigui veritat, només que el jo narrador dels inversors s’ho cregui cert temps.

Bones vacances!

*David Macià és director d’inversions de Crèdit Andorrà Asset Management. Crèdit Andorrà Financial Group Research
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts