Vers una ecologia integral (i II)

Em permeto citar el final del paràgraf 139 de l’encíclica Laudato si’, que al meu entendre és la tesi central de la carta que el Papa Francesc ha volgut adreçar a qualsevol habitant del planeta, ja que vol entrar en diàleg amb tot­hom a propòsit de la nostra casa de tots. Aquest és el text:

“No hi ha dues crisis separades, una d’ambiental i una altra de social, sinó una sola i complexa crisi socioambiental. Les trajectòries per a la solució requereixen una aproximació integral per a combatre la pobresa, per a retornar la dignitat als exclosos i simultàniament per a protegir la natura.”

La primera encíclica dedicada monogràficament a l’ecologia ens proposa superar el dilema justícia / medi ambient, lluita contra la pobresa / cura del planeta. Solament una ètica ecològica integral ens pot dur a superar l’actual crisi sistèmica de magnitud planetària en la qual ens trobem: augment del consum de recursos naturals, d’extensió de deserts, de contami­nació de les aigües, de l’aire, extermini d’espècies, destrucció d’ecosistemes... Vivim dins d’una crisi global i universal, conseqüència no d’un fatalisme còsmic, sinó resultat de les accions humanes, en l’actual globalització del paradigma tecnocràtic, en l’actual sistema de producció i de consum. L’encíclica agafa com a títol les dues primeres paraules del Càntic de les criatures, el preciós himne que sant Francesc d’Assís va escriure aquells anys que aquí, a casa nostra, caminàvem del se-nyoriu al cosenyoriu, en unir-se en una sola mà els drets de Foix, Cabó i Castellbó. El germà sol i la germana lluna, el vent i l’aigua ens mostren el camí del canvi integral de l’ésser humà en el veure, actuar, gestionar i estar en el món. Una nova ètica ecològica per a canviar la nostra manera de relacionar-nos amb la naturalesa, per apostar per un altre estil de vida i de consum. Per un altre model productiu. Per una ètica de la compassió universal. Tots els ésser vius hem de poder viure dignament.

Vull fer referència al pioner H. D. Thoreau, en el bicentenari el seu naixement la propera setmana. El seu Walden o la vida als boscos em va guiar quan era minyó escolta. La naturalesa com a valor canònic i el seu contacte com a recerca profunda d’un mateix.