El pluralisme, essència de la democràcia

Els nostres veïns del nord han acabat el llarg pele- grinatge electoral que ha comportat l’elecció del seu màxim mandatari i seguidament la dels diputats. Els resultats no donen lloc a cap dubte. S’ha expressat una profunda voluntat de renovació de la vida política francesa. Els partits tradicionals es veuen fortament marginats, al benefici d’un nou moviment que fa un any ni existia. Aquesta agrupació, impulsada pel nou president, aglutina militants i personalitats diverses que anteriorment es movien per una part important d’entre ells, en unes altres òrbites polítiques o en la societat civil. Certament, els socialdemòcrates i els socials liberals formen el gruix d’aquesta coalició. Però també s’hi han incorporat membres insignes i electors del centredreta. Així s’ha constituït un grup centrista però també central, integrat per una diversitat de ciutadans que, si bé poden tenir opinions parcialment divergents, es veuen units pel projecte de modernitzar la política així com l’economia francesa. S’haurà de verificar, en el futur, si aquest propòsit queda complert o si els antics hàbits, força criticables, resisteixen. Salvant les distàncies, no podem defugir de la comparació, amb el que hem conegut, a casa nostra, amb la constitució del partit que avui governa i que representa també un grup central que procura reunir personalitats vingudes d’horitzons diferents, però moguts per una preocupació comuna, és a dir, la imprescindible modernització del Principat. Evidentment, la comparació té els seus límits i no hem de pensar que l’Emmanuel Macron hagi estat inspirat per l’exemple andorrà. El cert és que cada dia més les ideologies s’esfumen al benefici d’una gestió pública que té més en compte els condicionants econòmics que els pressuposats polítics. Així es constata també a Alemanya, amb la gran coalició entre dreta i esquerra. Però no hem de deixar de banda que l’afebliment de les oposicions pot comportar un risc de dèficit democràtic. El debat d’idees és essencial en una societat pluralista per evitar el perill ja denunciat al segle XIX per l’historiador Lord Acton, que advertia que “el poder tendeix a corrompre i el poder absolut corromp absolutament”.