Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
de la meva agenda

Excel·lència, excel·lència, excel·lència

Actualitzada 25/06/2017 a les 06:40
La sorpresa és agradable. Dissabte Sant a la tarda, dins la Pasqua Jove, els seixanta-tres monitors participants han escrit en un full la paraula que definia per a ells, en aquell moment, el que és AINA. Avui, aquestes paraules ornen el taller de Sant Galderic, on es donen les classes de formació de monitors. La bona collita de paraules que assenyalen el camí a seguir als joves i infants d’AINA ha estat emmarcada amb el següent quadre:
AINA. Any Internacional del nen, nena d’Andorra.
Excel·lència en els drets humans.
Excel·lència en l’educació en el lleure.
Excel·lència en cants i muntanya.
Excel·lència en la formació de nens, nenes i joves.
Amb la boca petita, recordo el diploma d’excel·lència que ens concedí el Rei Joan Carles en concedir-nos “la Encomienda de la Orden de Isabel la Catòlica”, el 15 de març del 2001. I des de la humilitat, el Cau mossèn llueix també el diploma d’excel·lència “les Palmes Acadèmiques” que ens concedí el primer ministre, François Fillon, el 27 de gener del 2005. Agraïm aquests reconeixements perquè tenen l’excel·lència com a valor fonamental.
AINA no cerca l’èxit. L’excel·lència no és triomfar en la tele, als diaris. L’excel·lència no és tenir fama. Els honors i la fama vinguin dels palaus episcopals o dels parlaments o dels governs són una caixa molt bonica, però buida! De què servei ser admirat?” pregunta el Petit Príncep al vanitós. AINA ensenya als monitors que l’èxit no és fer el cim, sinó haver caminat. En unes colònies d’èxit, la mainada s’ho haurà passat bé, però haurà estat tot un joc d’escuma.
La paraula excel·lència és sinònim de notorietat. En escriure excel·lència, els monitors volen remarcar la notorietat dels milers de joves educadors en el lleure des del voluntariat a Catalunya i Balears. El Glenn ens matisava: “en les trobades amb els monitors del MECCC he descobert la notorietat. D’ells hem heretat la manera de treballar amb els infants. Ells ens han obert les portes del compromís amb el qual han obert camins i nosaltres obrirem camins. Ho cantem: “obrim camins a l’esperança, / obrim camins sense tardança / obrim camins que el món avança, / obrim camins ara mateix.”
L’excel·lència, la notorietat, sorgeixen de la voluntat de preparar-se. Demanen molt d’esforç i d’estudi. Els títols que es treuen els joves a AINA agermanen vocació amb professionalitat. En una paraula, aspirem a acomplir el lema català de “la feina ben feta té demà”.
Mossèn Josep Reig, el meu director espiritual al Seminari de la Seu d’Urgell, a qui dec un alt percentatge del meu fet de ser capellà, ens donava tres consells: el primer, estudiar; el segon, estudiar i el tercer estudiar. És a dir, no improviseu. Fugim de la superficialitat. Un educador del lleure ha d’estar molt lluny del “ho hem fet sempre així”. Les dues crosses imprescindibles perquè camini l’excel·lència, són la preparació i la innovació. La complexitat del món on vivim, ens ho exigeix.
Durant la primera setmana del mes de juliol, els catequistes de Catalunya i Balears celebraran a Barcelona la trobada de revisió del curs clausurat, a la vegada que donaran les pistes per caminar el curs 2017 – 2018. Ens ofereixen tres verbs: sortir, acollir i acompanyar. Sortir al carrer, anar a les perifèries (Papa Francesc); acollir, oferir-los casa, o almenys, cau. Acompanyar, escoltar-los, fiar-nos de les seves iniciatives, il·luminar-los amb l’Evangeli de Jesús. L’educació s’ha convertit en quelcom gairebé imprescindible per formular respostes renovadores. Quins són els valors de referència? Quin és el model de persona adulta que volem oferir mitjançant la catequesi, l’escola, el lleure? Les xarxes socials ens influencien en la formació de pensaments i conductes., sense ser-ne conscients. Hem de sortir, acollir i acompanyar perquè l’educació promogui l’educació col·lectiva.
Confio l’estiu que amb el foc de sant Joan ens obre les portes a la meva Confident, “la beneïda i excel·lent entre totes les dones”. Em regala el somriure que va d’orella a orella: “soc la servidora del Senyor i de tots”. He comprès, el sinònim d’excel·lència és servir.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477