40 anys de 'Quaderns d'Estudis'

La sala d’actes de la seu de Crèdit Andorrà té unes mides que la fan acollidora i per això pràctica, ben adient per a la presentació de llibres i per a actes on la veu i la transmissió d’un contingut amè atrau la nostra atenció i la sedueix. S’agraeix un espai on la proximitat a l’orador ens permet copsar el batec de l’acte, el seu to humà. Així succeïa la tarda de dimecres, en la presentació del volum 10 dels Quaderns d’Estudis Andorrans, editats pel Cercle de les Arts i de les Lletres amb el patrocini de Crèdit Andorrà, entitat que des del primer volum, l’any 1976, fa del seu lema: Al vostre servei i al servei del país, un propòsit ben evident en el camp de la cultura, a banda del seu principal comès financer com a entitat bancària de referència que és al Principat d’Andorra. En aquests quaranta anys, el suport de Crèdit Andorrà ho va ser ja de bell antuvi, com bé recorda el president del Cercle de les Arts i de les Lletres, Joan Burgués, en la introducció del volum que acaba de sortir a la llum, “aquesta publicació fou possible gràcies al suport rebut del senyor Joan Rosanas i Moratona, en aquell moment director general de Crèdit Andorrà”. Una contribució que remarca el president del Consell d’Administració, Antoni Pintat Mas: “Crèdit Andorrà hi ha donat suport des de l’inici, amb la convicció que contribuir a la difusió del coneixement és part també de la nostra responsabilitat envers el país. Ens congratulem de ser part d’iniciatives que ajuden a fer-nos créixer com a societat des de la producció cultural, la recerca humanística i l’estudi científic”.

En la taula presidencial, l’arquebisbe ad personam i Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives i Sicília, agraïa la col·laboració efectiva i en bona comunió del Cercle de les Arts i de les Lletres i de Crèdit Andorrà, representat a la taula i com a amfitrió pel conseller delegat, Josep Peralba Duró. Ho feia, l’arquebisbe Vives, en el record de qui va ser iniciador dels Quaderns d’Estudis Andorrans i director des del número 1 i fins al 7, el pare Cebrià Baraut i Obiols, benet de l’Abadia de Montserrat que va ser durant molts anys resident a Andorra i del qual aquest 2017 celebrem el centenari del seu naixement, que fou el dia 21 de maig del 1917 al Vilar de Cabó, a la vall on la família dels Caboet va tenir el seu bressol i on arrenca una branca de la història andorrana vuit segles enrere. Potser per haver nascut a la vall dels Caboet, el pare Cebrià va tenir sempre en ment els estudis d’aquella època medieval que, en la unió dels Caboet amb els Castellbò i amb els Foix, i en acord de pariatge amb el bisbe d’Urgell, van conformar les valls d’Andorra i li donaren caràcter i personalitat jurídica com a poble. Sabem del delit del pare Cebrià per la història d’Andorra, com bé ho constaten els estudis i les publicacions que hi dedicà i que durant aquest any del seu centenari tindrem ocasió de rememorar.

El contingut del volum 10 dels Quaderns d’Estudis Andorrans, que dirigeix l’arxiver de l’Arxiu Diocesà d’Urgell, el canonge Benigne Marquès, ens aporta sis articles d’una qualitat expositiva i de contingut que hem de remarcar: el propi mossèn Benigne Marquès fa el Catàleg dels pergamins del Fons Andorra de l’Arxiu Capitular d’Urgell (805-1265), fons que el Pare Cebrià creà i publicà en els cartularis de la Vall d’Andorra, editats el 1988 i el 1990. Per la seva banda, el doctor en història Carles Gascon, que ens té avesats a ben documentats i elaborats articles, ens aporta Els acords de Pariatge al Bisbat d’Urgell (segles XII-XV). Seguidament, mossèn Enric Moliné, en la llarga tasca de biografies de prelats d’Urgell, ens apropa la figura de Francisco Antonio de la Dueña y Cisneros, bisbe d’Urgell (1797-1818). Els dos articles següents goso dir que us seran molt interessants i emotius, ja que tracten de dos lauredians amb ressons musicals que ens endreça mossèn Benigne Marquès i el musicòleg Joan Benavent, en sengles articles: Els músics, mossens Enric Marfany, fills il·lustres de Sant Julià de Lòria i El llegat musical de mossèn Enric Marfany i Bons i de mossèn Enric Marfany i Gosset. I no per ser el darrer tindrà menys ressò l’article que signa Jacint Berenguer i Casal: Rafael Benet i el Patrimoni Artístic Andorrà. Unes reflexions criticohistòriques inèdites. Hi trobareu un interessant i ben documentat recorregut per la tasca que Rafael Benet va fer a les valls d’Andorra en la catalogació del patrimoni artístic i àdhuc les seves vicissituds. Hi són reproduïts part dels manuscrits de l’inventari, un material inèdit que ens evoca una època de fa més de cinquanta anys en què la vella Andorra començava a deixar pas a l’Andorra moderna i en què, sortosament, el Molt Il·lustre Consell General va tenir el bon seny d’encarregar a Benet la catalogació del patrimoni artístic pervingut de segles.