Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Les set claus

La síndrome de Procusto

Que pateixen gelosia si algú és més que ells, dintre de la seva pròpia futilesa
Actualitzada 22/06/2017 a les 20:36
Procusto era fill de Posidó, déu dels mars, per això era posseïdor d’una gran estatura i una força extraordinària. Des de l’antiga Grècia la literatura universal ha utilitzat freqüentment la seva figura per referir-se a la síndrome de Procusto i definir la figura que podem observar en entorns familiars, polítics, laborals o socials i que pot resultar nefasta per a qualsevol organització o equip. La seva història descriu un personatge inconformista i cruel, aquell que tallava caps, braços i peus de tots aquells que feien nit a la seva posada, si la persona era més gran que el llit on havia de dormir, llavors el lligava els tallava tot el que excedia de més. El cert és que ningú s’adaptava mai a la mida del llit, Procusto, hàbil i mesquí, sempre els oferia el llit segons la seva conveniència. Aquesta llegenda de Procusto ha quedat per sempre més en la tradició popular, i com he dit abans, en la literatura universal, com una expressió proverbial per referir-se a aquells que pretenen adequar la realitat a la dels seus interessos o la seva particular visió de les coses. Afortunadament no hi ha gaires desaprensius com aquest mític personatge, però sí bastants que imitant la seva actitud per agradar als altres però a la vegada tan intransigents i tan peculiars que és millor no tenir-los gaire a prop. Estan sempre molt segurs del que han de fer, però aquesta clarividència és precisament la principal causa de la seva pertinàcia, quan se’ls fa alguna rèplica tendeixen a molestar-se i segueixen sense immutar-se, convençuts de tenir sempre la raó. Qui pateix la síndrome de Procusto tendeix a prescindir d’aquell que destaca més que ell. Són els que exigeixen a tots els que hi ha al seu voltant un nivell de perfecció que ells no tenen ni arribaran a tenir mai. Fonamentalment, la síndrome de Procusto defineix la intolerància en tota la plenitud de la paraula. Pot ser el principal problema d’aquestes persones és precisament que es creuen fets a mida per a tot i per aquesta mateixa raó és tan desplaent la seva companyia.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477