Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Efemèrides concentrades

Un acte que aglutina l’homenatge a Cebrià Baraut, els ‘Quaderns d’estudis andorrans’ i els músics Marfany
Actualitzada 20/06/2017 a les 20:37
El dia que comença l’estiu al calendari, el 21 de juny, coincideix a Escaldes amb un esdeveniment històric i cultural veritablement singular. És la presentació del número deu dels Quaderns d’estudis andorrans, i mitjançant alguns dels principals continguts s’evoquen a la vegada els quaranta anys de la publicació, es divulguen les obres poc conegudes o inèdites dels músics mossens Marfany de Sant Julià i es ret homenatge a la figura de dom Cebrià Baraut, el centenari del naixement del monjo de Montserrat que tant i tan bé va treballar a i per Andorra.

El fil conductor principal ben bé podria ser Baraut, creador ell mateix dels Quaderns, el 1976, com va fundar i presidir l’any següent la Societat Cultural Urgel·litana i des del 1978 va ser l’alma mater de la seva publicació, Urgellia, un altre fet editorial que perviu.

Des del 1963 fins al 2000, el monjo passava llargues temporades a la casa montserratina d’Andorra i es va abocar a treballs com ara el Cartulari de la Vall d’Andorra, segles IX-XIII, font imprescindible per a qualsevol que es vulgui submergir en els temps fundacionals de la història d’aquest país. O els Monumenta andorrana, editats per una altra institució, més que empresa: Casal i Vall.

Nascut el 1917 a Cabó, dintre de la mateixa diòcesi urgel·litana, el proppassat 21 de maig hauria complert els cent anys si no hagués traspassat el 2003 al monestir de Montserrat. I sembla ben evident que es mereixia, de la no sempre present gratitud col·lectiva andorrana, el recordatori d’aquest centenari, que les institucions farien bé de perllongar tot un any.

Queda dit que una de les creacions i publicacions de Baraut són els esmentats Quaderns d’estudis andorrans, promoguts pel Cercle de les Arts i de les Lletres –que també organitza la trobada de dimecres–. I en aquesta oportunitat es presenta un nou volum, el número 10, en els 40 anys de vida. Poden semblar pocs lliuraments, amb periodicitat irregular i mitjana d’un cada quatre anys. Però no és fàcil, ni d’elaboració ràpida, cap estudi rigorós de la història, ni coordinar les diferents aportacions d’autors solvents.

Tanmateix, el miracle de la continuïtat s’ha garantit, amb el lideratge personal de Nemesi Marquès i Oste –de casualitat o no causalitat també nascut a Cabó– tot i les difícilment compatibles i múltiples obligacions del seu càrrec, durant uns anys crucials representant personal del Copríncep bisbe, qui va triar com a tesi del seu doctorat La reforma de les institucions d’Andor­ra (1975-1981).

La voluntat és que el projecte continuï. Del Cercle, de l’altra part imprescindible en la realització que és el patrocinador, Crèdit Andorrà, i del mateix Nemesi Marquès, tot i l’edat i el cansament, mentre no trobi successor com Baraut el va trobar amb ell. Al ritme que es pugui, sense terminis obligatoris, però aprofundint en més i més aspectes poc o gens coneguts del passat que ha configurat el nostre present i condicionarà segurament el futur.

Baraut, els Quaderns, Marquès... i els Marfany, músics de Sant Julià. Perquè el nou gran volum que es presenta dimecres divulga també, a les seves pàgines, l’obra poc o gens coneguda dels Enric Marfany (Gosset i Bons), mossens lauredians. Durant molts anys els va semblar a molts que eren només un, el Marfany-Gosset, autor de la música de l’himne nacional, El gran Carlemany, amb lletra d’una altra personalitat encara molt més reconeguda i amb monument memorial i eufemísticament avinguda, amb via urbana central dedicada a Andorra la Vella i una altra de no tan principal, a Encamp: el príncep Benlloch, Juan Bautista Benlloch i Vivó, reconegut igualment a la València natal amb una altra avinguda com al cardenal Benlloch que també va ser, quan va acabar el Coprincipat, succeït per un altre titular del qual, pels senyals, també es guarda un bon record: el bisbe Guitart.

Però tornem al contingut de l’acte d’avui: les biografies i les reproduccions de les obres dels dos Marfany, músics lauredians i mossens, destriades i esclarides, ben bé es mereixerien per si soles una publicació. Que vagin incloses en una obra tan gran –en tots els sentits– lluny de treure’ls valor, augmenta el del conjunt.

Lamentablement, i com acostuma a passar, sense cap més culpa que les de les agendes, aquest 21 de juny coincideix el Dia de la música amb concerts diversos, la posada en valor per un altre aniversari del curtmetratge de Gigó a Ordino... I això que és dimecres, no dijous, quan s’acostuma a dir que s’amunteguen tots els actes –culturals i no– en l’agenda d’aquestes valls.

Però serà difícil treure el protagonisme, per transcendència, a la trobada que a les set de la tarda està convocada a la tercera planta de Crèdit Centre de la capital, que presidirà l’arquebisbe Copríncep, Joan-Enric Vives, on Nemesi Marquès –qui millor– explicarà els continguts-homenatge dels Quaderns i dels quals quedarà memòria segurament efímera de l’acte, però permanent en la publicació, que serà una altra eina útil per a investigadors i divulgadors i, en general, per a tots els interessats en la història nacional.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477