Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Turismefòbia

Tenim certa tendència a copiar el que passa en el nostre entorn i especialment a Catalunya, més concretament a Barcelona, on ara tenen fòbia al turisme massiu
Actualitzada 18/06/2017 a les 06:55
    Antoni Morell
Andorra sempre ha estat un país de frontera. De frontera oberta, vull dir. I la història –sense conèixer el passat, de cap manera es pot comprendre el present, i menys albirar el futur– així ho demostra. I com tota societat de frontera (arreu del món, França i Espanya compreses en els llindars fronterers amb altres països) ha propulsat tota mena de situacions, la major part molt positives, com l’asil, l’acolliment, l’obertura moral i mental, l’esperit de subsistència radical en altres èpoques, determinat pel contraban no només d’objectes materials, el dur i abnegat treball. En èpoques de dictadures o de règims absolutistes, principalment a Espanya, s’establí una mena de contraban ideològic, trencant cordons sanitaris, al segle XVIII, passant per Andorra texts prohibits a Espa­nya, de Voltaire, Rousseau, Montesquieu, etcètera, i també durant la dictadura franquista fins a 1975, circulant per Andor­ra, provinent de França, tota mena de llibres prohibits pel règim espanyol.
Això és el que propicia ser i constituir-se en societat, país, estat fronterer, i a més minúscul. És a dir, s’instal·là una mena d’estructura de vasos comunicants entre els països del costat i Andorra. I això que atorga una actitud i una mentalitat obertes com pocs països, a Europa gaudeixen, comporta també certs inconvenients per a nosaltres. Dic nosaltres, les persones d’aquest país, públiques i simples ciutadans –i des de fa anys ho vinc dient, però altres persones més lúcides que jo, també hi insisteixen– tenim certa tendència a copiar, més ben dit a fotocopiar el que succeeix al costat, i sobretot a Catalu­nya, i més concretament a Barcelona. Ara, allà a baix, es produeix un fenomen possiblement dirigit, originant certa fòbia pel turisme massiu. Faig vots perquè siguem lúcids i intel·ligents, a Andorra, i no se’ns empelti aquest virus, en un país com el nostre que des de sempre, i avui també, el turisme ha estat i ha de ser una de les fonts primordials de la nostra economia. I es demana un turisme de qualitat!
A veure si us plau: no ens enganyem. D’entrada (no diem que som partidaris de la globalització?), si el fenomen turístic, al món sencer, està bàsicament massificat, de baix preu, on tot­hom vol (i ben entès, hi té dret, només mancaria!) viatjar i viatjar, a més a més, per i amb quatre sous. Si tot el sistema, sobretot a Europa, s’ha carregat la famosa classe mitjana, la que viatjava amb més sous i amb cert esperit digne més cultural, com podem pretendre que el turisme d’Andorra sigui de gran capacitat adquisitiva (és a dir, els quatre o cinc rics) i d’ànima preferentment cultural, en tots els àmbits?
A Barcelona s’estan produint fenòmens que haurien de fer pensar a tothom: diuen que els turistes envaeixen la ciutat i els veïns queden pràcticament anor­reats. Potser sí. No soc ningú, certament, per immiscir-me en el problema barceloní. A més, personalment, sempre m’ha aclaparat la massificació sigui intel·lectual, espiritual, moral, política o social. I em sembla perfecte que es prenguin mesures (a Andorra, per exemple, al Pas de la Casa) per prevenir al màxim els aldarulls nocturns, l’anticivisme, la bor­ratxera habitual, arreu, nocturna, etcètera. Però no ens enceguem: qui ha creat aquest tipus de turisme, qui el genera, qui l’ha propulsat, sinó les compa­nyies que volen vendre i vendre bitllets d’avió, places hoteleres, i tota mena d’oci (?!) a preus irrisoris? I enganxats a la televisió on la barroeria, la mala educació, els realities show només fan que vendre cretineria, com volem més cultura?
Jo comprenc els venecians que si no vigilen –diuen els experts–, aviat Venècia es pot convertir en una ciutat ofegada! Donna Leon ho explica molt bé en les seves novel·les. Però el fenomen barceloní, l’entenc menys. I no voldria que a Andor­ra un dia, no gaire llunyà, arribés certa fòbia contra el turista, gràcies al qual, en gran part, vivim. Ho dic per la mania que tenim en aquest coi de país tan intrèpid i alhora tan babau de copiar el pitjor, i no fixar-se gaire en les coses bones que tenen els veïns. Aquest és un virus que no és gaire antic. Potser només fa una cinquantena d’anys que es va instal·lar a Andorra? És per complex d’inferioritat, per inseguretat, per comoditat, per elitisme?
Etiquetes
  • #1 ferran
    (18/06/17 15:19)

    Tot és qüestió de mesura...Barcelona ja és un femer turístic sense personalitat on el gruix dels gegantescos beneficis que genera se'n van via espoli per no tornar a Catalunya. Això sí, la merda en forma de deixalles i massificació ens la mengem nosaltres...Respecte d'Andorra, ja fa temps que ha perdut el seu encant per convertir-se en un femer turístic massificat com els veïns del sud. Això sí, al menys vosaltres controleu i disposeu dels vostres diners.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477