He inscrit el nen a colònies!

Fa plaer a les oïdes sentir aquí i allà: “He inscrit el nen a colònies!” Vaig pel carrer, visito un amic a l’hospital, pujo o baixo per l’ascensor de la plaça del Poble... em trobo amb pares, mares, avis o àvies que, amb un somriure de satisfacció, exclamen: “Tindràs el nen a AINA aquest estiu!” Les colònies ens porten l’olor d’estiu. Monitors i pares ens trobaren per al gaudi del perfum de la natura estiuenca que es flaira a AINA. Fou el 16 de juny a la casa de l’església de Santa Maria del Fener.

Els pares i les mares lloen la feina silenciosa dels monitors que durant el curs han preparat les colònies i, sobretot, el treball de l’estiu. Admiren la capacitat exemplar d’organització, malgrat les cues del dia de les inscripcions. Assumeixen de l’equip d’AINA els valors de signes optimistes i positius que propugnen. Descobreixen la força del voluntariat i de la dedicació als infants d’una manera totalment desinteressada. Una de les mares, exmonitora d’AINA, confia a l’assemblea reunida de pares i monitors: “He inscrit els meus dos fills a AINA perquè s’hi viu un arrelament sòlid en el país, a la seva llengua, a la seva cultura.” I el seu marit, també exmonitor –gràcies a AINA han format una família–, completa: “Els fills guanyen autonomia en la cura de si mateixos i en la gestió de les seves emocions i enforteixen vincles amb companys de la seva edat.”

Els joves monitors ofrenen l’aroma de l’estiu de la mainada per a la felicitat dels pares. “Oferim unes colònies educatives que els ajudin a créixer en valors i que els permetin ser persones cíviques i responsables el dia de demà. Pretenem ser educadors en el respecte, en la tolerància, en l’amor a la natura, a la tradició i a la democràcia. Ens preparem tot el curs per realitzar unes colònies més creatives i convivencials en l’espai privilegiat dels mesos d’estiu. En les formacions de monitors, curs 2016-2017, hem treballat temes d’estudi del pedagog i professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC Segundo Moyano, que escriu: “Les reaccions dels nens, nenes, són variables: por, enyor, exaltació, coneixement dels altres, aventura, descobriment...”, però a l’acabament del torn, tots, en general, diuen que s’ho han passat d’allò més bé. L’angoixa i por per haver-se de separar dels pares no ha d’espantar ningú. El secret és normalitzar la por (“entenc que et sentis així”) i oferir seguretat davant de la situació (“confio que et sentiràs a gust i ho passaràs bé”). Si el nen veu que els pares estan tristos i angoixats, “no trobarà la seguretat emocional que necessita per fer un pas cap a la seva autonomia”.

Les intervencions dels pares suggereixen als monitors la iniciativa de repartir uns fulls en blanc perquè cada pare i mare hi digui la seva. Ho resumeixo.

–Inscric el fill perquè les colònies són un espai d’aprenentatge, per treballar el contacte directe amb la natura, la descoberta de la muntanya d’Andorra.

–Inscric la meva filla al campament Tamarros perquè hi experimenta un progrés personal continu. Els lligams que s’estableixen durant els campaments de Caina o Tamarros d’AINA propicien el procés de maduració personal. La convivència, en un mateix espai i temps tan intensos, lluny de les comoditats de casa i desconnectats de la tecnologia, crea, com diu el Petit Príncep, uns lligams molt estrets entre els adolescents i els monitors i monitores. Són experiències que no s’oblidaran mai. L’arribada al cim, els jocs de nit, les cançons al foc de camp, les xerrades del mossèn, cuinar... són aventures que només es poden viure als campaments.

–Inscric la meva filla a colònies perquè allí se l’obliga a assumir responsabilitats com fer-se la motxilla, recollir i netejar els espais comuns...

–Inscric el nen a colònies perquè a casa és un superprotegit i s’ha d’espavilar per fer les coses sense la protecció dels pares.

L’endemà, dissabte, en obrir la casa de la meva Confident li ofreno tots aquests desigs dels pares dels ainistes, que per a mi són compromisos. Li demano que m’ajudi a mi i a tot l’equip per no decebre ningú. Ella em somriu: “Desitjo que la preparació i la posterior realització vagin molt bé i s’assoleixi la finalitat educativa i anunciadora de l’Evangeli que tots volem per als nostres joves i infants, monitors i famílies. Units.” (de la carta de Mns. Joan-Enric, arquebisbe).