El mur de les Lamentacions

No fa gaires dies que una imatge va ser publicada a tots els diaris: Donald Trump, president dels Estats Units, tot sol davant el mur de les Lamentacions, a Jerusalem. Davant d’aquest esdeveniment, carregat de simbolisme, em vaig preguntar quina era la importància d’aquest mur per als jueus davant del qual van a resar? Per què hi deixen papers entre les seves escletxes? Per què el mandatari de la Casa Blanca hi va acudir tot sol? I m’he posat a investigar i aquí els brindo el resultat.

Resulta que el mur de les Lamentacions que es troba a Jerusalem és tot el que queda del primer temple o temple de Salomó, construït el segle X abans de l’arribada de Crist, que fou destruït pels babilonis l’any 586 abans de Crist. El segon temple va ser reconstruït per Esdres i Nehemies de retorn de l’exili de Babilònia i de nou tornat a destruir pels romans l’any 70 de la nostra era.

La idea d’Herodes referent a la fortalesa desitjada va ser molt ambiciosa. El seu projecte d’obres públiques pretenia crear un temple que fos més gran, més bell i més gloriós que el temple de Salomó. El primer que va ordenar Herodes fou l’ampliació de l’esplanada; aquesta reforma arquitectònica exigia un enorme esforç d’enginyeria, ja que els murs de contenció de la fortalesa havien de ser capaços de resistir grans tensions i grans pesos.

D’acord amb la llegenda, quan les legions de l’emperador romà Tit van destruir el temple només va quedar dempeus una paret. I diuen que Tit va manar deixar aquest mur perquè els jueus tinguessin l’amarg record de la derrota que l’Imperi Romà havia vençut a Judea. Els jueus, en canvi, ho van atribuir a una promesa feta per Déu segons la qual sempre quedaria dempeus almenys una part del recinte sagrat, símbol de la seva aliança perpètua amb el poble jueu. I els jueus han resat, i resen, davant d’aquest mur de les Lamentacions durant els darrers dos mil anys, creient que és el lloc més sagrat de la Terra, ja que no poden accedir a l’interior de l’esplanada de les Mesquites, que seria el lloc més sagrat de tots.

He llegit sis raons, sis arguments que per als jueus el converteixen en un lloc sagrat. Vegeu quins són. El primer fa referència al lloc del temple sagrat. El temple centre del món espiritual era el principal mitjà de transmissió de divinitat per al nostre món. És el lloc on Abraham va intentar sacrificar el seu fill. És un record permanent de l’existència de Déu. El mur està amarat de la presència de la santedat eterna i mai serà destruït. El mur simbolitza el poble jueu i es manté malgrat els seus enemics i continua fort. És un lloc de llàgrimes i de pelegrinatge. Durant els temps del temple els jueus de tot Israel pelegrinaven al temple tres cops l’any: durant els 1.900 anys d’exili els jueus sempre viatjaren per tenir l’oportunitat de resar al mur pregant per la redempció. Del 1948 al 1967 (durant l’ocupació àrab de Jerusalem) als jueus els va estar prohibit accedir al lloc del mur. Amb l’alliberament de Jerusalem, l’any 1967, el lloc va quedar obert perquè el poble jueu pogués resar al seu lloc més sagrat. Focus d’oració: tres cops al dia els precs jueus sempre han estat fets en direcció el mur de les

Lamentacions, de Jerusalem. La tradició diu que totes les pregàries van a parar al temple i d’allà van al cel. Com diu la Bíblia: “I ells resaran per Tu a través de la terra que Tu els vas donar, a través de la terra que Tu donares als seus avantpassats, la ciutat que Tu escollires, a la casa que construí en nom Seu.” (Reis I 8:48). Construït amb amor i dedicació: quan el temple s’estava construint, el treball fou dividit entre varis sectors de la població. La construcció del mur de les Lamentacions va quedar a càrrec dels més pobres, i ells van treballar molt dur per construir-lo, ja que no podien contractar perquè fessin la seva feina. Quan l’enemic va destruir el temple els àngels del cel van davallar protegint el mur construït pels més pobres. Lloc d’heroisme jueu. Quan el primer i segon temple foren destruïts i durant la Revolta de Bar Cojba, herois d’Israel van lluitar com a fers lleons per defensar cada pedra del temple. Ells van servir com a exemple de coratge per al poble jueu. Com ells els soldats d’Israel, l’any 1967, lluitaren ardentment per alliberar el mur de les Lamentacions i el Mont del Temple i reconquerir-los per a la sobirania israeliana.

Amb aquesta explicació espero que quedi clar, per als lectors del Diari d’Andorra, respecte a la importància simbòlica que té per als jueus el mur de les Lamentacions de Jerusalem, a semblança de la Meca per als musulmans.