I cauen els filisteus...

Sí, finalment ha passat. Goliat ha caigut i ha arrossegat tot el seu poble. David ha guanyat. L’exèrcit de Saül està d’enhorabona. Ho ha aconseguit.

Tots els israelites tenien molt respecte i fins i tot por als filisteus, que s’escudaven en un gegant i el seu escuder que li portava l’escut. Ningú s’atrevia a lluitar contra ells, eren invencibles. Podien actuar al marge de la llei i de l’ètica. De fet estaven per sobre del bé i del mal. Controlaven els pobles i conquistaven ter­ritoris.

La impunitat amb la qual actuaven no era qüestionada pels seus dirigents.

Ho heu endevinat? Efectivament es tracta d’una metàfora per descriure la situació que s’està vivint aquests dies fruit de la jurisprudència dels nostres tribunals.

Qui són els filisteus? No són la mare superiora i el seu seguici, com alguns hauran cregut endevinar... Els filisteus són les entitats bancàries dolentes (mai m’ha agradat generalitzar). Els filisteus són els bancs que enganyen la gent, els que abusen de la seva confiança, els que els prenen els diners amb promeses que mai es compleixen.

Són aquells que en un moment donat creien tenir una situació de primacia i actuaven sense cap control ni trava a la seva actuació. Aquells bancs que han comercialitzat productes bancaris que han fet perdre els diners a les persones que els confiaven els seus estalvis. Aquests són els que han caigut.

Felicitats a tots els Davids que ho han fet possible. Felicitats perquè amb la vostra paciència i confiança heu fet possible la derrota del gegant, del fort, del que es creia invencible. Els nostres tribunals, després d’un llarg camí, us han donat la raó.

Finalment, aquell sentiment d’impotència que teníeu ha quedat alliberat i podeu somriure al pensar que sí, que un dia vau comprar accions preferents, però que heu pogut recuperar els vostres diners.