No estic en contra d’allò que el Govern anomena “pressupost participatiu” a través del qual els ciutadans podem proposar obra pública d’interès general perquè sigui inclosa en els comptes públics. L’executiu no ha fet res més que agafar els models que s’apliquen des de fa temps en ajuntaments veïns i traslladar-los a la nostra dimensió. Tampoc em sembla malament, està bé basar-se –que no copiar– en experiències que funcionen. No haig de negar, però, que se’m generen dubtes. El més destacat, el de com es qualifica una obra d’interès general, si ens atenem a les propostes que ja estan a votació popular. Primer perquè n’hi ha que ni tan sols caldria que es tramitessin a través d’aquest sistema participatiu, sinó que el sentit comú d’un bon govern ja fa temps que hauria d’haver posat fil a l’agulla. És el cas de l’obra que porta per nom Pas elevat o soterrat per creuar la CG-1 a la zona de l’Estadi Comunal. Home, fa certa vergonyeta que a aquestes alçades un projecte com aquest el Govern no l’hagi fet ja. I si bé ningú dubtarà que aquesta és una obra no només d’interès general sinó que requereix certa urgència, sí que són més qüestionables altres projectes que han passat el primer tall tècnic. Miradors, embelliments de vies ràpides, il·luminacions de camins, monuments... tots ells projectes ben nobles i que dignificarien les zones on anirien, segur, però que hagin passat per la qualificació d’interès general potser és una mica agosarat. Fins i tot la millora de la façana de l’edifici administratiu ha superat aquesta qualificació! Lleig ho és, però fins al punt de considerar la seva millora com una obra d’interès general n’hi ha un bon tros.