Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Rectificar un greu error

Actualitzada 29/05/2017 a les 06:50
El 6 de maig passat, el president Trump, aquell que havia generat tan bones expectatives sobre les futures relacions amb Rússia durant la seva campanya electoral, va firmar dins el marc de l’elaboració dels pressupostos dels Estats Units i dins l’apartat de les assignacions a les Agències Federals, un document legislatiu oficial que adverteix sobre tot intent de menystenir en els convenis les exaccions comeses per Rússia en l’àmbit internacional. La prohibició és clara, i l’advertiment, extensiu a tots els països afins. Aquesta notícia no va generar grans titulars de la premsa i mitjans de comunicació, però va ser, en canvi, molt considerada als cercles diplomàtics i governs de tot el món.
El text prohibeix tot tipus d’acords o finançament i qualsevol programa amb aquells estats que reconeguin l’ocupació de Geòrgia i Ossètia del sud per l’Estat rus, que “viola la sobirania i la integritat territorial de Geòrgia”. Aquesta prohibició implica tots els països excepte, és clar, els que han reconegut la independència d’aquestes dos regions, ocupació només admesa per Rússia, Veneçuela i “un pu-nyat de microestats” no citats explícitament.
El text acaba d’enfonsar el clau evocant la necessitat de promoure i enfortir les relacions i el finançament econòmic amb les altres nacions veïnes de l’Estat rus, principalment Geòrgia i Ucraïna, i qualifica d’“ocupació” la situació actual de la península de Crimea.“Mai havíem tingut un document oficial tan clar i fort”, es feliciten els governants dels països concernits. Ben entès, fins al dia d’avui, Rússia s’ha abstingut de tot comentari.
Pot ser que la posició dels EUA, així com la dels governs europeus que avui castiguen Rússia pels seus actes malvats pot canviar, i en un futur qui sap si alguns països incompliran l’acord firmat a Budapest el 1994 pel qual –Rússia inclosa– es comprometien a protegir la integritat d’Ucraïna i defensar-la de tot intent d’agressió, o oblidaran que Ucraïna va ser el país del món que més vides va sacrificar per salvar Europa del nazisme durant la Segona Guerra Mundial. Avui, però, les sancions a Rússia són mantingudes per tots.
La notícia em permet desempolsar l’article de Jean Michel Rascagneres publicat al Diari del 10 de novembre passat, on qüestiona la necessitat de la nostra Cambra de Comerç d’haver signat un conveni de col·laboració amb la seva homòloga d’Abkhàzia, territori ocupat i no reconegut per les instàncies internacionals, i lamentava que aquest afany crematístic podria tenir danyar greument la nostra imatge internacional. I jo dic, tan baix hem de caure? Fins aquí havíem d’arribar?
Nikoloz Natbiladze, exambaixador de Geòrgia a Espanya i al Principat d’Andorra, em confirma que aquest acord firmat és il·legal, ja que sols Rússia i Veneçuela admeten aquesta invasió, però no tota la resta de països de la comunitat internacional. I nosaltres, a quin costat ens posem? A quina banda volem estar?
Sempre he dit que si pogués tirar enrere canviaria algunes coses perquè mai no he tingut l’atreviment de pensar que tot ho he fet bé. I ara pregunto, no podria la nostra Cambra de Comerç rescindir aquest indigne conveni que compromet la nostra imatge?
Diuen que rectificar és de savis. Serem nosaltres prou destres per rectificar? No pot la Cambra de Comerç alliberar d’aquesta vergonya el poble andorrà que representa?

*Cònsol honorari d’Ucraïna al Principat d’Andorra
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477