Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

A la deriva ( i 2)

Una acumulació de despropòsits que ens farà encallar ves a saber on...
Actualitzada 26/05/2017 a les 21:16
Quan –com vam repassar la setmana passada, in extenso en aquell cas– periodistes estrella (?) o polítics amb responsabilitat (?) prefereixen el seu posicionament mediàtic a la realitat o a la gestió de la realitat; quan un canal de televisió juga a amagar el telèfon d’emergències per gua-nyar clics per al seu web en ple post atemptat de Manchester; quan el president de la principal potència mundial visita un museu de l’Holocaust i al seu llibre de visites no és capaç d’escriure res més que quatre ratlles on es limita a dir que el lloc és genial i que s’ho ha passat molt bé amb els seus amics; quan una empresa de repartiment de menjar a domicili basa la seva estratègia de creixement a promocionar que et pot facilitar la vida gràcies a una “mama-shopper”; quan ens costa entendre que és més important ser al naixement i a les primeres hores de vida d’un fill que a les semifinals de l’equip en què es juga; quan es demonitza la sàtira del poder –sempre que els poderosos no siguin del bàndol propi– però ens pixem de riure amb programes de tele i amb mems que reifiquen el patetisme de gent que no ha demanat ser filmada i els redifonem fins que la seva ridiculització sigui universal; quan un intel·lectual refresca amb arguments interessants tot el debat al voltant de la memòria i només som capaços de valorar-lo en funció de si li convé o no a la nostra trinxera política; quan ridiculitzem el debat sobre la pertinència de les paraules i els conceptes que utilitzem mentre fem el mateix amb les que utilitzen els altres; quan ens encanta sortir a la premsa o a la tele quan parlen bé de nosaltres però hi veiem una conspiració quan en parlen malament; quan l’obertura mitjana de mires és cada cop més estreta i ens costa cada cop més sortir del jo, de l’ara i de l’aquí; quan tot això passa –per molt que la col·lecció d’indicadors sigui tan anecdòtica i eclèctica–, quan tot això s’acumula, no puc evitar pensar que, per molt que sapiguem construir cada cop millors veles i haguem aconseguit fins i tot manipular el vent al nostre favor, quan amuntegues tants despropòsits a la bodega, ens anem condemnant a poc a poc –com a societat global– a vagar a la deriva fins que acabem encallant ves a saber on...
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477