Vives, Riba, Métayer...

... Cadascun d’ells, en la seva especificitat artística, com a exemple de la riquesa cultural del país, com a metàfora dels valors que ens guien com a poble. Ressonen encara les paraules de Josep Vives, l’artesà de la pastisseria, amb la veu entretallada dient-nos a un auditori que omplia el vestíbul del Consell General, que sense la cultura res va endavant. Retenim encara la melodia de les paraules encadenades de la Dúnia Ambatlle –ai! la Dúnia, el temps sembla que no passi per a ella– fent el discurs de reconeixement per al Jaume Riba. Quina gran rapsoda! Quin excels relat que ens va regalar! “El fet de saber d’on venim (a través de la fotografia del Jaume) ens pot fer entendre el que som i on anem.” I tenim segrestades en el nostre cervell les veus dels Petits Cantors que amb els seus cants van ser el millor homenatge a la seva directora, la Catherine Métayer, que al llarg de 25 anys ha transmès a les noves generacions l’excel·lència del cant coral. Capvespre emotiu el de dimecres commemorant el Dia de la cultura premiant a través d’Àgora Cultural persones que al llarg de la seva vida han contribuït i han lliurat la seva ànima per la riquesa cultural d’aquest país. Persones que amb la seva dedicació han transmès l’amor per la creació artística. El síndic general ens recordava el valor de la cultura com a element de coneixement i de reconeixement. Perquè a través d’ella ens fem més savis, però també amb ella ens identifiquem com a persones, com a societat i com a poble.