M’emprenya llegir que els mars i oceans, fins i tot a l’Antàrtida, han esdevingut un immens abocador de plàstics; m’emprenya sortir a caminar pel bosc i comprovar que segueix havent-hi gent que llença les deixalles allà on li rota; però encara m’emprenya més que es faci servir el medi ambient com a excusa per justificar mitges veritats, per dir-ho amablement. Si el millor que sabem fer per preservar el medi ambient és apujar el preu de les bosses dels supermercats, tenim un problema. Resulta que vas al supermercat, omples el carro amb productes embolcallats o envasats en plàstics de totes menes i formes, presentats en safates de materials sintètics, i publicitats a tot color (amb pintures que, posats a filar prim, tampoc no deuen ser d’allò més ecològic), i quan arribes a la caixa et trobes que si no t’ho vols endur tot embolicat en un fardell has de pagar uns cèntims per les bosses de plàstic perquè són un problema mediambiental (!?). Uns cèntims, d’altra banda, a benefici del venedor, perquè tampoc no es diu enlloc que es destinaran a polítiques ecològiques. Si es tracta d’evitar que els compradors facin servir bosses de plàstic la solució és molt més senzilla: substituïm-les per paperines de paper, com les que es feien servir antigament als comerços de barri. I si el que es persegueix és una altra cosa, estaria bé que ens ho expliquessin sense embuts; i que ens expliquessin de passada per què la recollida selectiva de deixalles i el reciclatge dels materials de rebuig (plàstics inclosos) no resulta prou eficaç per solucionar el problema. Perquè, en cas contrari, l’únic que s’aconsegueix és alimentar tota mena de suspicàcies.