Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

La lectura dels diumenges

Les hores perdudes del cap de setmana en lloc d’embotir-me de l’actualitat m’endinso en altres mons per explorar o torno a reviure aquelles novel·les que em van captivar
Actualitzada 22/05/2017 a les 20:17
Mantinc el bona costum de comprar la premsa cada dia, almenys un diari, encara que després en consulto d’altres en edició digital.

M’atanso al quiosc prop de casa, pago i m’enduc el diari. Després esmorzo i dedico uns trenta minuts a la lectura. És un dels moments més agradables en el dia que comença. Potser l’actualitat ja la conec d’una o altra manera (en el món actual vulguem o no estem permanentment informats), però ningú em treu el plaer d’aquests minuts de lectura en els quals sobretot m’entretinc a llegir els articles i articulistes que més m’agraden, també d’altres vegades a emprenyar-me amb els que menys em plauen, però dels quals també vull saber què diuen. Masoquisme profes­sional.

En anys anteriors, els diumenges la lectura era doble o triple. Ara, en canvi, el diumenge i tot sovint també el dissabte, descanso i desconnecto. No vull saber més del que mínimament m’ar­riba per altres canals: bàsicament xarxes socials, aplicacions que et diuen el que passa encara que no vulguis, i en menor grau notícies per televisió, vistes o escoltades a moments determinats.

En qualsevol cas, la premsa ha desaparegut de casa els caps de setmana. I el seu lloc ara l’ocupa la lectura d’un bon llibre. Abans passava algunes hores amb els dos suplements dominicals espanyols mes venuts: el d’El País i el Magazine de La Vanguardia. Ara ja no. Així que la immensa paperassa dels diumenges ha quedat anul·lada. Al final, les últimes èpoques que els comprava, més que diaris et venien el quiosc sencer: el diari, les pàgines especials de literatura, viatges, cotxes i economia, el suplement o dominical, el catàleg d’un centre comercial, una tovallola o un pareo, o unes ulleres, i opcionalment una pel·lícula per acabar de rematar-ho. En arribar a casa semblava que vinguessis del súper.

Ara s’ha acabat: un llibre de Paul Auster o de Haruki Murakami o la relectura d’un bon clàssic. De manera que les hores perdudes del cap de setmana en lloc d’embotir-me de l’actualitat, m’endinso en altres mons per explorar –els llibres de nova aparició– o torno a reviure amb una nova mirada aquelles novel·les i escenaris que fa anys em van captivar tant. Aquest últim és potser un dels plaers més grans, rellegir un bon llibre i adonar-te de com, tot i el pas del temps, no sols segueixes trobant allò que tant et va agradar, sinó que també ets capaç de descobrir nous territoris, habitacions amagades i sentiments que t’esperaven dar­rere d’unes històries que ara tenen molta més profunditat.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477