Creat:

Actualitzat:

Sovint els arbres no ens deixen veure el bosc. Els mitjans ens bolquen la informació a sobre sense aturador –tan interessada i manipulada com faci falta–. El menú és prou conegut: l’enèsima trifulga de Trump, saltejada amb la campanya per les primàries del PSOE; o el serial de la mare superiora de la família Trapp, amanit amb l’enèsim expedient que l’Audiència Nacional obre a Catalunya, ara per la compra d’urnes –un delicte esgar­rifós–. Acompanyat per la plasmàtica declaració teleabusiva de Rajoy prevista per al 28 de juliol i de postres la vergonya de les cues pel control de passaports a l’aeroport del Prat –cues que no es produeixen a cap altre aeroport de la península–. Una música que a força de repetir-se es fa cansina. I aquí rau el parany. Si parem una mica d’atenció podem veure com el govern del PP –paradigma de la cor­rupció presumpta– no ha tingut problemes malgrat estar en minoria a tirar endavant els pressupostos generals de l’Estat amb els vots dels nacionalistes bascos del PNB, pagats a preu d’or. O com ha aconseguit aprovar la reforma de l’estiba, gràcies a l’abstenció del PdCAT. Paral·lelament, hem sabut que el fiscal del cas Palau ha rebaixat la petició de pena de Millet i Montull, de 27 anys i mig a 14 i 9 mesos, i de 27 anys i mig a 10 i 10 mesos, respectivament. Sorpresa! Més aviat no. L’interès general públic, com la ideologia, ni molesta ni impedeix que els partits vagin a la seva. Entre partits no hi ha corpus legal que valgui. Avui per mi, demà per tu! No és res personal, només són negocis... vull dir política. Els sona la melodia? Doncs el millor està per arribar.

tracking