Estimar un nen, una nena d'AINA

Gràcies, Lions Club de França, per la vostra comprensió. Enguany, dels quinze infants amb dificultats que cada estiu confiàveu a AINA, sols ens n’inscriviu cinc. A AINA, els casos socials tenen preferència a les llistes. Reservem deu places a cadascun dels tres torns. Davant la llista de nens d’Andorra que no han pogut entrar a les colònies d’estiu heu sacrificat la vostra llista. Gràcies, Lions Club d’Andorra, que, seguint les petjades dels companys francesos, oferiu a AINA cinc beques per a infants febles. Gràcies, Escola andorrana de Canillo, que us adheriu a la campanya A l’estiu cap infant sense colònies. Els vostres alumnes ens donen una gran lliçó de solidaritat en lliurar la recol·lecta de les entrades de les quatre sessions de teatre infantil al Palau de Gel a AINA, per tal que dos companys vostres puguin fer vacances de Petit Príncep. Gràcies, confraria de Fàtima que, en la Vetlla de Santa Maria de Fàtima al Santuari de Meritxell, ofrenàreu entre el centenar de roses blanques una beca de colònies a AINA per a un nen portuguès, la mare del qual passa per un mal moment. M’emociona veure AINA coberta amb aquest llarg i ample filat de solidaritat. El Petit Príncep que visità el centenar d’infants participants a la Festa de la primavera, els dies 13 i 14 de maig, els digué com a bona nit: “L’amistat és crear lligams.” El mossèn, en demanar una cançó per al Petit Príncep, explicà: “Cada gest solidari és un fil d’or, com els cabells del Petit Príncep, que teixeix la gran família d’AINA.”

Tots els estius AINA estrena cançoner, que dona vida al fil conductor, ànima de totes les activitats dels tretze dies del torn. “Hi ha cançons divertides perquè els més inexpressius mostrin un somriure i n’hi ha amb força perquè els covards deixin de fugir i encarin el futur amb alè de coratges. Les cançons traspassen fronteres...” (Pete Seeger). El cançoner és el millor regal de les colònies. La contraportada reprodueix els Drets dels nen. AINA es bastí l’any 1979, Any internacional del nen, en record dels Drets del nen aprovats per les Nacions Unides el 20 de novembre del 1959. Els joves monitors en ressalten tres: 6. Dret a rebre dels pares i de la societat comprensió i amor. 7. Dret a una educació gratuïta i a gaudir dels jocs. 10. Dret a formar-se en un esperit de solidaritat, empatia, amistat i justícia entre els pobles. Els ainistes il·lustren els Drets del nen amb pensaments del Petit Príncep: “No ho oblideu mai: allò més important a colònies són els infants. Els monitors estem fent un servei: el d’ajudar a créixer. Sempre serem responsables d’allò que hem domesticat (els infants, els joves, els monitors...). Construir el futur significa construir el present. És crear un desig que valgui per avui i que estigui orientat cap al demà, com a trajectòria d’aquests 41 anys de Colònies Populars de Canillo.” El monitor referent, Jesús de Natzaret, ens motiva: “Qui dona un vas d’aigua –un somriure, un consell, una beca de colònies...– m’ho dona a mi. Deixeu que els infants vinguin a mi.” La fe activa es diu amor; i l’amor actiu és diu servei. Hem d’estimar prou la societat per assumir-ne la responsabilitat.

És certa la dita que resa: “La caritat ben ordenada comença per un mateix.” Ser solidari prioritàriament amb els nombrosos nens i nenes d’Andorra que tenen greus dificultats per fer colònies, no sols no minva la solidaritat al Tercer Món, sinó que la nodreix. Els monitors d’AINA ajudant la mainada de casa han desvetllat la seva sensibilitat envers els infants més pobres dels pobres. El Jordi, amb els refugiats del Sàhara; el Jaume, amb els de Filipa; el Xavier fa colònies a la República Dominicana; la Maria, al Marroc; l’Emma ajuda en un orfenat de l’Índia; l’Albert, els nens del car­rer de Bolívia... I aquesta ajuda personal, acompanyada del suport en tots els camps, també econòmic, d’AINA, ha fet que motivin els seus companys monitors a donar-se més als infants d’Andorra. El síndic de greuges de Catalunya demana als catalans que ajudin, que el lleure no sigui un dels àmbits educatius més fortament afectats per les desigualtats. AINA, des de la humilitat i la necessitat, ho diu als ciutadans del país: “Estimeu un nen, nena d’AINA”, per què no apadrinar-los amb una beca?

Prego a la meva Confident que recompensi la vostra solidaritat envers els infants. Llegeixo en la seva mirada: “Gràcies al vostre somriure, a la vostra moixaina, a la vostra mirada, una ajuda econòmica... sou Jesús el meu Fill que estima a través de vosaltres.” He comprès: Déu no ha creat els pobres. Som nosaltres que creem la pobresa, perquè no compartim amb els altres.