Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Literatura transfronterera a Sant Julià

Aquest matí, encetaran la jornada tres dels autors, treballadors, investigadors, estudiosos, diguem-ne com vulguem, més bregats en el pas de refugiats pel Pirineu
Actualitzada 20/05/2017 a les 06:51
    Jordi Pasques
Una nova iniciativa cultural s’esdevé al Principat d’Andorra des d’ahir divendres a la tarda i durant tot avui dissabte. Es tracta de la Trobada literària transfronterera, amb el tema central de La pau i els refugiats al Pirineu. La idea va sorgir del comú de Sant Julià de Lòria i fou exposada frontera avall, a la Seu d’Urgell, on el Consell Comarcal de l’Alt Urgell ho va rebre bé. Aquestes dues administracions públiques, per tant, en són les organitzadores i hi col·laboren el Govern d’Andorra, el Museu del Tabac, Ràdio i Televisió d’Andorra i l’ajuntament de Bossòst. La intenció és repetir-la periòdicament i amb altres temes que, a través de la literatura, poden donar joc a banda i banda de frontera. Aquest matí, encetaran la jornada, en taula rodona, tres dels autors, treballadors, investigadors, estudiosos, diguem-ne com vulguem, més entesos i bregats en el pas de refugiats pel Pirineu. Es tracta de Claude Benet, que ha apamat les vivències d’aquella gent que fugia de la guer­ra i arribava a Andorra, fos per quedar-s’hi o per continuar camí. Acompanyaran l’andorrà Claude Benet, el pallarès Josep Calvet, que ha estat i és l’ànima dels estudis sobre el pas dels refugiats per les valls del Pirineu català, amb les connexions andorranes incloses, i el cerdà Jean-Louis Blanchon, historiador dels fets succeïts a Cerdanya –altra terra de pas de refugiats– durant les escomeses bèl·liques. Seran moderats per l’historiador Climent Miró, amb amplis coneixements dels moviments de les milícies pirinenques i les actuacions per part de la Generalitat durant la guerra civil de 1936-1939.
Hem de felicitar el comú de Sant Julià de Lòria per la iniciativa, ensems que al Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Com ens diuen en la informació: “Aquesta trobada dona resposta a les necessitats del sector cultural i literari, i té la ferma intenció de fomentar-lo i potenciar-lo i és una oportunitat per conèixer de primera mà totes les novetats dels sectors i els professionals dedicats a les activitats literàries i culturals sobre la pau i els refugiats transfronterers del Pirineu.” Fem vots perquè la bona acollida que mereix la trobada porti el ressò i l’atenció per tal de donar-hi continuïtat i afermar lligams entre Andorra i l’Alt Urgell, sense oblidar els cerdans i els pallaresos i els de Foix també.
No em puc estar –en l’avinentesa d’aquesta trobada sobre la pau i els refugiats al Pirineu– de recordar l’entrada a Andorra, a les primeries de la guerra civil espanyola, de l’Esteve Albert, quan tenia 22 anys. Ho va deixar escrit d’aquella manera que sabia ell, amb els tocs de vivor humana i capteniment, com tants altres degueren notar a flor de pell en travessar les seves cap a altres terres per salvar la dignitat i la vida: “Quan pel novembre del 1936, a mitja tarda, vaig arribar al Port de Perafita, els guies varen dir: ‘Aquí ja podem reposar una estona tranquils. Ja som a Andorra.’ Feia mitja hora que havia donat la darrera llambregada als llacs de la Pera, on es marfonia, com dins uns poderosos espills, la darrera llum, perquè els dies s’anaven fent curts i allí dalt, d’esquena al ponent, encara més. En trepitjar la primera terra andorrana, semblava que tot era tan diferent, que fins hi havia més claror. Quin silenci! Quina solitud! Quina sensació de pau, de llunyania, de seguretat, d’alliberament! L’aire era fred, molt fred, gelava. La neu era duríssima. Calia trencar-la, enfonsant-hi el taló a cada pas, per tal de no relliscar-hi. Si no teniu por que el fred se us fiqui a la boca, ja podeu parlar alt, que ací no hi ha perill que carabiners ni milicians us sentin. Res de parlar. La barretina enfonsada fins a sota les orelles i la manta fent de tapaboques, precisament, perquè no se’ns tallessin els llavis. Avall, avall en silenci, a poc a poc, però, amb energia en el cop de taló a la neu glaçada, que tot ajudava a atenuar la fredor de la nit que ens anava caient al damunt.”
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477