Funcionaris

(3) Obrim edictes per obrir, perquè hi ha eleccions, perquè no sabem on col·locar certs personatges i els hi creem un lloc especial, els movem de plaça creant places inútils i necessitant més personal perquè no els podem fer fora, perquè el personal no és eficient ni està a l'altura en el percentatge més gran (NO discuteixo QUE HI HA FUNCIONARIS COMPETENTS) però s'ha de reconèixer la seva condició d'estar en perill d'extinció. Noemí, deixem el discurs populista, fent veure que no hem entès que Andorra ha canviat, que les estructures evolucionen i que critiquem el sistema públic per definició. El critiquem amb arguments i preocupació, ja que parlem d'Andorra, que per molts és la nostra família. I si, Noemí, vull un cos de bombers, vull un cos de policia, un hospital amb metges competents. Però no personal públic que no faci falta. Segur que tens algun amic que hi treballa i t'ha comentat la manera de funcionar. És una vergonya, cal reduir-lo en pocs anys i ferla eficient.

(2) Les administracions públiques són ineficaces per definició, però tenint en compte l'estructura d'Andorra podríem tenir un sistema petit i eficient. Si Noemí, acceptem més de dos funcionaris i tres policies, acceptem que no estem parlant d'Andorra dels anys 70, però no acceptem un cos de policia sobredimensionat que obra places cada any?¿?¿, no acceptem un govern on només dos departaments funcionin, no acceptem un servei de tràmits inútil i deficient que qualsevol tema a tramitar et fiquin problemes per no saber llegir correctament, no acceptem un sistema educatiu sobredimensionat sense els resultats esperats, no acceptem una CASS tant difícil de definir que no s'aguanta per enlloc ni la manera de gestionar els recursos ni el mateix personal, no acceptem un sistema de competències comunals desestructurat i sense sentit i tampoc acceptem persones no aptes, persones acomodades al seu lloc de treball perquè saben que no els poden fer fora. 

(1) Bon dia Noemí, em sento afortunat, veient que un dels meus darrers comentaris, ha servit d'inspiració d'aquest intent de justificar l'injustificable. Abans de fer certes afirmacions m'informo, i aquí et deixo certes dades objectives (http://www.estadistica.ad/) respecte al pes de l'administració dins de l'economia andorrana. Les dades les hem d'interpretar des de la realitat i les característiques pròpies d'un país com Andorra (no serien comparables amb estats com Espanya o França). No és normal, que la funció Públia representi el segon sector més important del PIB andorrà (12,8%) deixant per sobre només el sistema financer. Tampoc és normal que les despeses en el personal de l'administració continuï augmentant de 96M€ 2011 a 107M€ 2017 sobre un pressupost de 375M€ 2011 i 424M€ 2017, és a dir, 25% del pressupost públic es destina a pagar sous de funcionaris. 

El funcionariat és una màquina de vot per poder perpetuar la oligarqiía i jerarquia de poder d'Andorra,per poder perpetuar una andorra de classes, veure-ho d'una altra manera és infantil, és per falta d'informació o obeeix a interessos personals diversos. He dit.

Mira, en el fons, pensem el mateix. Escriure desde l'anonimat, et permet certes "llicències" que no es poden dir quan dones la cara. El Diari d'Andorra, ens permet als "Outsiders", opinar i participar, en certa manera, de la vida i tendència o tarannà del País. Penso que Andorra ha perdut la seva identitat, hem donat tot a canvi de res i això ha provocat la "quasi fallida" del sector privat. No podem estar contínuament mirant el cel i esperar que nevi. Tampoc som una extensió o barri més de Barcelona o Toulouse, som el que som i molts no recorden de què feien els seus pares i padrins. Per finalitzar, et diria que no es una qüestió "d'útils o inutils", crec que n'hi han molts i cobren massa, però és una forma o manera de controlar les masses i tenir la gent o part del poble content. La gana fa pensar, l'empatx atonta i adorm, i aquest és l'estat de gran part de la societat Andorrana. L'economia ens ficarà al nostre lloc.

Jordi va dir..Si estàs ben preparat, crea un empresa i genera llocs de treball. No pot ésser un negoci treballar per l'administració i a Andorra en tenim vuit. Als anys vuitanta i noranta, tots ens guanyavem la vida treballant al privat i practicament no hi havien funcionaris. Aquets s'han convertit en una màquina del vot, un negoci, una mena d'atur encobert i un cementiri d'elefants, on passegen, erren i deambulen les vaques sagrades, això sí, molts amb molts estudis i molt preparats, però ningú és capaç de treure el País del forat on es troba.
Que vols dir? que els inútils han d'anar a morir a l'administració? Comparteixo amb tu el fet que l'administració hauria de facilitar mooooolt més l'emprenedoria. Tràmits feixucs, quotes de la CASs, extintors i traves diverses són grans dissuassors de la iniciativa privada. però crec que la nostra administració necessita precisament de gent preparada a qui l'engresquin a fer la seva feina amb condicions.Andorra ha canviat, i no podem continuar pensant que podem viure amb tres funcionaris i dos policies. tenim reptes importants als que hem de donar resposta, reptes que vam decidir assumir quan vam entrar en el mapa polític internacional. per tant ens toca ser coherents. l'empenta la posem entre tots, però la direcció ha de ser política. i aquí naveguem de fa temps per por de perdre vots.

Eventuality killed the cat va dir..Estic d'acord, la funció pública no està ben definida. També estic d'acord amb que la formació continuada és necessària i desitjable pel bon funcionament de la funció pública i del servei al públic, i també pel progrès de l'empresa, li diguem «la padrina» o «algun anglicisme de promissió».Començaria per la dolenta definició de la funció pública: no està completament orientada al servei públic, però tampoc es considera com una empresa sostenible. (...) Així ho denota la impossibilitat de formació dels treballadors eventuals, que no són funcionaris, però que fan les seves funcions. No és que els eventuals no vulguin formar-se, és que no tenen el dret. Això és molt lamentable. No té sentit ni tractant-se de treballadors contractat per uns mesos, donat que l'administració té moltíssimes particularitats que no es poden aprendre fora d'ella o que cal adaptar-les. En els nombrossíssims casos d'eventuals que són reiteratius, o de llarga durada, la impossibilitat de formació, no és només una manca de vocació de servei al públic per part de la funció pública, també és una discriminació. Però això no és estrany, les lleis estan sovint tacades d'un pensat i instal·lat principi d'iniquitat, que només redunda en l'eficàcia del servei i en la insatisfacció de treballadors i administrats.Hi ha encara oportunitat de tractar transversalment la igualtat i de millorar la funció pública. Però, és estrany que la gent de fora de l'administració no sigui consultada, i la de dintre, enquestada i poc més.
El tema dels eventuals de llarga durada és una vergonya, estem d'acord. Però coincidim en opinar que el primer pas és una redefinició. Veure què cal, on cal i perquè el que hi ha no sempre funciona. I sobretot, crec que el que és cabdal és que sigui un veritable servei al públic. Insisteixo, que els que demonitzen l'administració sembla que no siguin conscients de la feina que fan. De totes maneres, i no deixa de ser la meva opinió, el problema no és que surtin a esmorzar, el tema està en com gestionen la feina quan són dins i com miren de donar solucions als ciutadans.i en això, en allò de treure el país del forat depèn primer dels polítics. Funcionaris i la resta de ciutadans sumem esforços, però la direcció ha de ser política- o ho hauria de ser-

Si estàs ben preparat, crea un empresa i genera llocs de treball. No pot ésser un negoci treballar per l'administració i a Andorra en tenim vuit. Als anys vuitanta i noranta, tots ens guanyavem la vida treballant al privat i practicament no hi havien funcionaris. Aquets s'han convertit en una màquina del vot, un negoci, una mena d'atur encobert i un cementiri d'elefants, on passegen, erren i deambulen les vaques sagrades, això sí, molts amb molts estudis i molt preparats, però ningú és capaç de treure el País del forat on es troba.

El 10% dels assalariats a Andorra són funcionaris.Les eines no són les millors, totalment d'acord; però proposar gastar més en funció pública pretenent que algú a qui no poden fotre fora deixi els esmorzars de mitja hora i el cigarret cada dos per tres per formar-se, a això jo li'n dic ser innocent.I si no es el cas, també pot ser que es busqui la simpatia del funcionari per engreixar la imatge que portem venent de fa ja anys amb ILPs i històries folklòriques/associatives que només serveixen per engreixar el gasto públic, un cop més.Amb gent així, l'únic que ens falta a Andorra avui, és més gent que treballi per mantenir la poesia que tants defenseu!