Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Les set claus

La tieta i un clic

Actualitzada 14/05/2017 a les 06:55
    Àlex Lliteras
Ni se m’ha afluixat la pinça, ni aprofito per abocar dimonis personals. Engego. Hi ha una cosa que em preocupa. I molt. Fa temps que hi penso. Recordeu els treballs a l’escola del tipus: “la región de Múrcia” (no era autonomia encara, un té una edat...). L’hermano, amb el pitet immaculat, però amb tant guix a la sotana que semblava blanca, deia que tenies dues setmanes. I t’estressaves. No s’havia inventat encara la paraula, però t’estressaves. Consultaves la Salvat de casa. Calcaves tot el que es podia calcar a la biblioteca, intentaves esprémer el pare, que hi havia anat feia anys per feina, però només recordava com de bé hi va menjar. Demanaves ajut a la xicota del cosí del veí, que era de Iecla. I anaves a ca la tieta. La crac. Soltera, tots suposàvem, perquè no tenia on posar el marit de la mà de llibres que tenia. Ella regirava i sempre trobava un llibre fantàstic, text i fotos, que et feia passar d’un 6 rascat, a tenir al sac (no lligat) un 7,5. I ara? Ara els nostres nanos què farien? Escriurien “Múrcia”. Farien un sol clic i trobarien més dades que nosaltres en set vides. Ni enciclopèdia Salvat. Ni xicota del cosí del veí, ni records gastronòmics del pare. Ni tieta crac. Clic.
Només un clic. Nosaltres, els del treball de l’her­ma­no guixaire, sabíem com havíem suat el 6 raspat (“em té mania, era un 7,5 mínim”). I ara? Ara segur que també es treballa, però diferent. El que em preocupa és si com a societat sabrem trobar l’alternativa a allò que sempre s’ha anomenat la “cultura de l’esforç”. I, sobretot, si sabrem inculcar l’esperit crític necessari a la canalla. Un clic. I un mar de dades. Informació? Segur? El repte actual exigeix discriminar. Què és veritat i què no. Què cal i què no. On me la volen fotre i on no. Que surti a internet vol dir que va a missa? Si ho sabessin fer per al treball de Múrcia, ho sabrien fer per a tot en la vida. I ara és més necessari que mai. Ara és imprescindible.
Etiquetes
  • #1 Àngels Codina
    (14/05/17 18:47)

    Absolutament d'acord amb tu Àlex! Com saps, em preocupa molt l'educació,el cap a on i el com s'hi va. M'esgarrifa veure com avui dia es situen les "noves tecnologies" al cim de la piràmide, quan en realitat son nomès un eina, que pot ser bona o dolenta segons com s'utilitzi. Però molt més imprescindible i important que axó, es el coneixement i educació en el que jo anomeno "universal humà" que, entre altres coses, ens mena al pensament crític, condició sine qua non per obtenir essers lliures. Ara bé sembla que el que es porta es anar seguint modes -si venen de fora millor- fent palès , desgraciadament, que el pensament crític brilla per la seva absència precissament entre els qui, per motiu del seu càrrec hi hauria de ser present.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477