Honestedat

Ja es coneixen els motius pels quals Donald Trump ha destituït fulminantment el director de l’FBI James Comey. Pocs dies després del seu nomenament, en un sopar privat, el flamant president electe li va demanar que li “jurés lleialtat”, extrem que Comey va refusar fins a tres vegades oferint-li “honestedat”. Com se li pot ocórrer a tot un director de l’FBI que Donald Trump es donaria per satisfet amb l’honestedat. Per servir al poble i a la nació potser hauria colat, però per servir-lo a ell, ni en el pitjor dels malsons. Tros d’innocent! Qualsevol que hagi seguit la curta, intensa i multidireccional carrera presidencial de Trump pot percebre que el mot honestedat no figura en el seu vocabulari. Un s’atreviria fins i tot a dir que no sap el que significa. Com a conseqüència de la polseguera generada per aquesta destitució Trump ha tingut i fet una de les seves ja famoses Twitrumpades: ha proposat acabar amb les rodes de premsa de la Casa Blanca i en el seu lloc distribuir respostes per escrit “en benefici de la rigorositat”. Molt soroll per a res. A Espanya Mariano Rajoy ha demostrat una vegada més que la veterania és un grau. Que finalment l’obliguen a declarar com a testimoni al judici de la trama Gürtel, cap problema. S’espera el moment oportú –per exemple un dimecres qualsevol en plena disputa de la semifinal de Champions entre els dos equips de la capital– i es comunica que ho farà per videoconferència. Amb dos bemolls. I que n’aprengui en Trump! Llàstima que la barrera idiomàtica penalitzi don Mariano. Passant-se com es passen tots dos l’honestedat per l’arc de triomf, conformen una parella... d’altura.