Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Les set claus

La diversitat funcional

El repte de viure amb diversitat funcional i no ser estigmatitzat per la societat
Actualitzada 11/05/2017 a les 20:57
Què passa si no puc escoltar? Com em puc comunicar? Què passa quan no hi veig i he d’escriure una carta o creuar el car­rer sense un semàfor amb se-nyalització acústica? Què passa quan vaig pel carrer amb cadira de rodes i em trobo amb un tram amb un desnivell desproporcionat? I quan arribo amb una plaça destinada a les persones amb mobilitat reduïda i no puc aparcar perquè hi ha la persona de torn que creu que tenir aquestes places reservades només per a aquest col·lectiu no és sinó un privilegi? Cal afegir que a més, últimament, amb el creixement del parc de vehicles elèctrics i híbrids hem hagut de patir la reducció d’aquestes places. Les persones amb diversitat funcional hem de conviure cada dia amb aquests reptes, malauradament, encara existeix la incomprensió, l’exclusió, el rebuig envers les persones amb diversitat funcional, existeix una mirada de recusació i això fa que la diferència acabi sent un element de rics, ja que no acomplim els cànons de normalitat que estableix una societat encara mancada d’una mirada en sentit positiu envers els col·lectius més vulnerables i que exclou tot allò que no emmarca una perfecció. Malauradament, aquesta mirada tendeix a culpar la persona amb diversitat funcional i suposa tancar els ulls davant la inclusió, negant la seva integració social, això provoca que aquestes persones siguin encara més vulnerables. Dona la sensació que tot i tenir a l’abast tota la tecnologia, tota la informació i educació, la societat no acaba d’evolucionar en els valors ètics i encara ens queda pendent una assignatura, la de fer entendre a la societat, al ciutadà de a peu, que nosaltres no estem aquí per molestar ningú, senzillament formem part d’aquesta societat i que la nostra lluita contra tota forma d’exclusió dificultant la integració és diària i que el repte d’aprendre a conviure tots plegats comença quan la persona és capaç de veure que en qualsevol moment pot passar a l’altre cantó, a l’altre costat de la vida, aquell al qual mai hauria imaginat que podria passar.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477