Vistosa estació d'autobusos

Salvant les distàncies, la nova estació d’autobusos, inaugurada abans-d’ahir, a primer cop d’ull fa el mateix efecte que la sala de plens del Consell General comparada amb la vella sala de Casa de la Vall. La que ha estat durant anys l’estació d’autobusos, allà a una punta de Prada Guillemó, tenia unes mides i una disposició que la feien ser una estació petitona però amb cert encant. Un espai reclòs, com la sala de Casa de la Vall, però que feia les funcions d’estacionar els cotxes de línia i marxar o arribar. La nova estació d’autobusos té, com la sala del Consell General, unes línies rectes i una disposició allargada, i és igual de freda i d’impersonal, cosa que, per a una estació d’autobusos, pot passar, emperò per a una sala on s’hi parlamenten i raonen les lleis d’un país, un toc de calidesa, o de recolliment, com té la de Casa de la Vall, és del tot necessari. I tots entenem que un espai de reunions ha de ser funcional, però també que ha de tenir una disposició i una calidesa que acompanyin els debats i ajudin a exposar idees i raonaments.

La funcionalitat de l’estació d’autobusos té alguns punts febles i convé tenir-los en compte. I no és que sigui un mal lloc, però una disposició diferent de l’espai potser donaria més bon resultat i evitaria més d’un ensurt o topada entre els autocars i el trànsit que circuli per l’avinguda Tarragona en sentit descendent, cap avall.

Si tenim en compte que a la rotonda del trencant de la Comella els autocars que arribin a Andorra hauran de fer-la i de seguit sortir cap a la dreta, ja s’han d’instal·lar a l’acte uns rètols ben grans avisant el trànsit que baixa per l’avinguda Tarragona de la maniobra dels autocars, perquè la majoria es pensaran que l’autocar girarà quan en realitat se’l trobaran travesser; i ja sabem quina poca paciència tenen alguns a l’hora de deixar fer la maniobra als que fan el tomb a una rotonda.

Per això, tots amb els ulls ben oberts i tota l’atenció pels vehicles que maniobrin per agafar el vial que puja cap a l’estació d’autobusos.

Hi ha uns altres aspectes que semblen fets sense pensar en la funcionalitat i en la seguretat, comoditat i mobilitat dels usuaris de l’estació d’autobusos. Si algú porta o va a recollir alguna persona amb el seu cotxe, on s’ha d’aturar? A mig del vial que va paral·lel al destinat als autocars? I els taxis, on han de parar? I a l’hivern, quan nevi, on amuntegaran la neu les màquines? Als molls on estacionen els autocars? A la tanca provisional feta amb tanques d’obra que separen els dos vials? Tanques que suposem que seran substituïdes per unes de definitives, perquè si no la imatge que tindran els usuaris que arriben per primer cop a Andorra ja em direu quina serà. I encara hi ha el fet d’haver fet l’estació a tocar del riu i fer unes senzilles baranes de vidre quan s’haurien d’haver fet uns tancats que evitessin passar fred i mullena quan faci el ben acanalat i la humitat i el gel facin desagradable estar allà.

És més o menys el que passa a les parades de bus, fetes amb vidre i sense arribar a tocar a terra, que a l’hivern, amb vent i fred, són un aixopluc gens adequat per a un país de muntanya i pots agafar una galipàndria de les grosses. I que no tinguis necessitat de seure, perquè la banqueta sembla feta de joguina i per seure-hi una estona un ara l’altre.

De totes maneres: benvinguda vistosa nova estació d’autobusos. Que les deficiències estructurals es puguin corregir, que ja fa una mica de riure haver de dir-ho. I a veure com s’ho faran per fer-hi passar i maniobrar les línies de bus comunals, com diuen que volen fer.