Trista realitat

Des de ja fa molts anys, tinc l’honor de fer o d’haver fet part a diferents nivells de moltes associacions, i per tant he pogut assistir i fer part de reunions o de comitès de treball en les quals el tema de la vida social i econòmica han estat de manera encertada o no la meva lluita constant.

Tot amb més o menys encert, els meus amics polítics debaten aquestes temàtiques. Però he de dir amb molta franquesa que malgrat tots els arguments que he donat a través de la gran majoria dels meus escrits, debats o altres, mai he pogut fer admetre la magnitud del desastre del projecte liberal que el poble andorrà va votar amb la candidatura portada pel senyor Marc Forné: el mercat regularà el mercat. I per tal d’acaparar el màxim de vots possibles, va donar uns grans avantatges no quantificats als funcionaris, al mateix temps que va obrir l’era especulativa, fets que ens porten cap a un camí sense sortida. El tema cabdal actual que vulguin o no admetre els nostres polítics és la modificació contundent per tal de fer viable la Llei de la CASS, per tal de garantir i fer perennes les dues branques: vellesa i malaltia. Així mateix, que s’accepti una vegada per totes que en l’actualitat una de les poques solucions de futur és que Andorra entri en una societat de serveis, serveis de qualitat, i això vol dir formació, formació i formació. Hem de reposar el ciutadà andorrà al centre de les nostres preocupacions.

Per tant, el nostre encaix a la UE, al contrari del que escolto, portat per una part d’empresaris del país, no és la UE que ens imposarà quina imposició tindrem. No és la viabilitat de la CASS i l’enorme pes econòmic de les nostres administracions que ens imposa una tremenda majoració impositiva, la qual ens obliga a repensar amb profunditat el nostre sistema econòmic.