Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Defensa de la nostra nacionalitat

La seva defensa ens imposa sacrificis, però insignificants si els comparem amb els que els nostres avantpassats es van haver d’imposar per a conservar-nos el nostre país
Actualitzada 03/05/2017 a les 07:09
    Josep Marsal Riba
No em considero més legitimat que cap altre per emetre una opinió, encara que la consideri d’una importància capital per a l’esdevenidor del nostre país i el futur dels nostres fills. No ocupo cap lloc oficial, no represento res ni ningú, però em permeto prendre la paraula utilitzant el meu títol de ciutadà andorrà. Em podria prevaler de parlar des dels meus 85 anys, però no crec que en l’època en què vivim l’edat sigui considerada cap qualitat. No obstant això, el fet d’haver viscut la meva família i jo mateix durant el segle XX, no ho oblidem, període molt mogut amb un nombre considerable de morts provocades per dues guerres mundials i la guerra civil espanyola, sense que n’haguéssim de patir cap conseqüència protegits per la nostra nacionalitat, em permet ésser un testimoni privilegiat d’aquesta època. No m’atreveixo ni a imaginar què hauria passat al tenir una segona nacionalitat, espanyola o francesa, per exemple (no oblidem que tota nacionalitat implica drets i deures i particularment el deure militar en cas d’haver de defensar la pàtria). Però parlaré únicament com a ciutadà andorrà, cap de família, pare de tres fills i padrí de cinc nets, pensant sobretot en els beneficis que ens ha dut i que els durà la independència del meu país.

He llegit en algun lloc que un partit andorrà ha introduït en el seu programa, com a objectiu, la modificació del Capítol II, article 7, paràgraf 2, de la Constitució, que estipula: “L’adquisició o el manteniment d’una nacionalitat diferent de l’andorrana implica la pèrdua d’aquesta.”

Voldrien modificar aquest paràgraf per tal de permetre als nostres ciutadans de gaudir de més d’una nacionalitat.

Utilitzen, en defensa d’aquest objectiu, tres arguments que consideren evidentment importants:

1) La possessió d’una sola nacionalitat és causa per als andor­rans d’algunes dificultats per circular i per efectuar certs tràmits en els països estrangers.

2) La hipocresia que representa voler ignorar que alguns andorrans, de manera il·legal, es beneficien d’aquesta doble nacionalitat.

3) La doble nacionalitat és una pràctica corrent en la majoria dels països que ens envolten. Intentem examinar cadascun dels arguments successivament:

1) Com tot andorrà, durant la meva llarga existència he viatjat molt i per tots els continents. No crec que hagi tingut gaires més problemes que cap altre viatger qualsevol. A menys que es consideri que passar un moment en una oficina on t’examinen la identitat, o haver de seguir, en un aeroport, la fila dels viatgers no membres de la UE representi un sacrifici insuportable. Quant als obstacles que poden aparèixer quan tenim necessitat d’efectuar gestions en un altre país són problemes que es tracten de govern a govern, car són competències estatals entre dos països sobirans. No acceptar això és no fer confiança al seu país per a defensar els interessos dels seus súbdits.

2) Quant a les persones que es beneficien d’una segona nacionalitat, no hi ha evidentment cap estadística que ho corrobori, és probable que n’hi hagi. Cada vegada que es promulga una llei apareixen infractors que no la respecten. Implica això que s’hagi de canviar la llei? Si es considerés el nombre d’infractors al Codi de la circulació, aquests sí que són coneguts, fa temps que aquest codi s’hauria suprimit.

Si es tingués en compte el fet que la majoria dels habitants del nostre país utilitzen el castellà com a llengua de comunicació, també s’hauria de modificar l’article 2 del Títol I de la nostra Constitució, que proclama el català com a llengua oficial?

3) És veritat que els súbdits de la majoria dels països que ens envolten tenen la possibilitat de poder fruir d’aquesta doble nacionalitat. (Insisteixo que tenen la possibilitat no dic que tenen.) És positiu que abans d’adoptar una norma que s’apliqui als nostres ciutadans s’observi el seu funcionament en els països que ja la utilitzen per a apreciar-ne els avantatges o els eventuals inconvenients.

Però en el càlcul dels avantatges i dels inconvenients quan es vol imitar un altre país, per a esser objectius, s’ha de prendre en consideració un element important propi del nostre Estat: la seva talla. (Per què no ens informem en països de talla similar?) En els països de milions d’habitants el percentatge dels súbdits detentors d’una doble nacionalitat és absolutament derisori, amb un ventall de nacionalitats molt gran i que per consegüent no pot tenir cap influència sobre el funcionament normal de la nació.

Si considerem el cas d’Andor­ra, aquí no crec que siguin necessàries estadístiques: és de notorietat pública que la gran majoria dels nostres conciutadans són susceptibles d’optar per una segona nacionalitat i, el que és de capital importància: la mateixa.

Posem-nos la pregunta i contestem-hi sincerament: tindria o no conseqüències greus, potser fatals, per a la independència del nostre país, el fet d’ésser habitat per una majoria de ciutadans, amb tots els drets, però gaudint de la nacionalitat d’un altre país, del mateix país?

Jo responc i dic que sí, crec que seria renunciar a la nostra independència per uns beneficis insignificants. És veritat que la seva defensa ens imposa certs sacrificis, però també insignificants si els comparem amb els que els nostres avantpassats es van haver d’imposar per a conservar-nos el nostre país.

Els beneficis, però, han estat considerables: em limitaré a citar-ne tres:

–La nacionalitat va evitar la invasió del nostre país pels alemanys. –La nacionalitat va ser un obstacle per als anarquistes espa­nyols que ens volien embarcar en el seu combat.

–La nacionalitat va salvar els andorrans de participar a les guerres europees.

Defensem-la per poder-la trametre als nostres fills com nosaltres l’hem rebut dels nostres pares .Què ens dirien si algun dia haguessin d’anar a defensar, militarment, una pàtria que no és la nostra? Ja veig la resposta del lector: “Les guerres són una malaltia d’una altra època.” Estem segurs d’estar vacunats contra aquesta malaltia? Observem només com actualment totes les grans potències estan augmentant llur pressupost militar.

Pensant en els nostres pares, pensant en els nostres fills, conservem la independència d’Andorra.
Etiquetes
  • #16 Àlex
    (31/05/17 15:12)

    Tens tants arguments com els ultranacionalistes com la Marine Lepen o en Donald Trump. No en tens ni idea de que es tenir doble nacionalitat, i expliques mentides per tal de justificar-te. Com si andorra estigués en perill

    Respondre
  • #15 AE3
    (08/05/17 12:19)

    Canòlich va dir..
    No tienes ni pajolera idea de lo dices. Piensa un poco, hombre, que no duele tanto.

    Respondre
  • #14 Canòlich
    (08/05/17 09:20)

  • #13 Josep
    (07/05/17 08:32)

    Srs. Jo tinc 65 anys i he viatjat per tot el món (Japó,Australia,Nord Centre i Sud Amèrica  i no he tingut mai cap problema que no tinguin les altres nacionalitats.I en cambi els que volen el passaport espanyol volen carregar-se els Coprínceps, que això si que ho necessitem per perdurar, si portem set segles independents es perquè tenim bons padrins especialment el francès que sort n'em tingut recentment amb els americans perquè no ens bloquejessin el país.El que vulgui ser espanyol que ho sigui i ben depressa però que deixi la nostra nacionalitat que nosaltres si que ens la estimem.

    Respondre
  • #12 AE3
    (07/05/17 00:46)

    Está claro que el oriundo bueno de este pueblacho es el oriundo provinciano que no puede aspirar a residir de forma regular más allá de este vertedero. Cualquier otro que quiera empezar una nueva vida fuera ha de renunciar a su pasado "porque es necesario realizar unos ciertos sacrificios" en pro de la defensa de sus orígenes. Anda ya. Si es que más de pueblo no se puede ser, hombreee....

    Respondre
  • #11 Pratdelrector
    (05/05/17 21:17)

    L'orgull AndorràSi, em sento andorrana, estimo el meu país amb cor i anima, les seves belles muntanyes, la qualitat de l'aire pur, la seguretat i el bestiar. Al llarg de la meva vida he pogut conversar amb molta gent, tant d'aquí com d'allà i l'orgull no neix de la nacionalitat, neix del sentiment de sentir té Andorra o andorrana. Que bonic és el meu país i com me l'estimo!I per certs individus dits humans que es permeten fer crítiques no constructives en relació al meu país, m'agradaria demanar-vos quelcom: per què habiteu una terra que no estimeu?Si el respecte és dit clau de l'existència, pregó respecte a tots aquells que som del país i tant bé com mal obrim les portes del nostre principat per acollir gent, per oferir treball o educació.PD: Senyor Marçal Riba, moltíssimes felicitats per un escrit tant excel·lent.

    Respondre
  • #10 M CARME
    (04/05/17 20:52)

    FELICITATS SR MARSAL SI TOTS ELS POLITICS FOSSIN COM VOS ANIRIEM MILLOR ESTIC TOTALMENT D ACORD AMB LA CANOLIC QUI NO ESTIGUI CONTENT QUE LLEGEIXI L ARTICLE DEL KEVIN RUDD

    Respondre
  • #9 Carles Tomàs
    (04/05/17 13:28)

    Jo personalment només puc ser andorrà i això per diversos factors: estic content i em satisfà ser-ho, els meus dos pares són andorrans, doncs sense poder ser d'una altra nacionalitat podria pensar que els meus drets són disminuïts respecte a possibles dobles nacionalitats, he viatjat i molt, en països de vegades no gaire conformes i lluny d'Europa, mai i dic mai m'he trobat en problemes degut al meu passaport andorrà i més ara amb els sistemes informàtics que hi ha, tampoc quan no hi eren i es sol·licitaven visats en alguns. Així doncs per mi cap raó de doble nacionalitat per raons pràctiques, potser sí de cor, però amb un cor de veritat. 

    Respondre
  • #8 Carme
    (04/05/17 00:03)

    Gràcies per explicar-ho tant clar i de forma tant precisa. Estic totalment d'acord amb vosté.

    Respondre
  • #7 Beatriu Labeau Gratadour
    (03/05/17 22:00)

    Doncs permetim Sr.Marsal i amb tots els meus respectes que l'ilustri : Devant de tot soc Andorrana de les que anomeneu 1 generació( orgullosa de ser ho i respecto ( no com d'altres que si bé recorda antigament utilitzaven un passeport de protecció Francès i actualment molts utilitzen la doble nacionalitat)Pero dit aixo soc enfermera i aquest hivern he anat a Camerún a fer ajuda humanitaria a l'hora de tornar no volien embarcarme a Duala per no tenir visat espanyol ( per sort tinc la residencia espanyola i ho vaig solventar ensenyant laTIE La meva filla menor va patir el mateix a kenedy airport per si te la sensació que aixo nomes passa al 3er món Per altra banda no s'imagina les dificultats que ens trobem a l'hora de solicitar residencia al reste d'europa pel simple fet de no ser membre de ue.Aixi que tot i que podría tenir nacinalitats mes comodes no ho vull ja que Soc i em sento Andorrana devant de tot pro potser protegir els nostres passaria per facilitar accords per nosaltres 

    Respondre
Veure’n més
16
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477