Meritxell i Sabart, noms de Pasqua

Necessitem, com el pa de taula, retrobar-nos una Pasqua més a la falda de la Mare de Déu de Meritxell per festejar la Llum i la Victòria del Ressuscitat. Mare de Déu de Meritxell, l’estel del matí (stella matutina, resem al rosari) que manté encesa la flama del Foc de la Vetlla Pasqual, esquinçadora de tota mena de fosques i fredes nits. Ho cantem al pregó de l’Anunci de Pasqua. Mare de Déu de Sabart, benaurada Mare del Crist victoriós, que trenca els lligams de la mort i puja triomfant dels inferns. Ho proclamem i cantem al Pregó Pasqual.

Canillo, Ordino, Encamp, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes Engordany pelegrinem dins el temps de Pasqua amb el llantió, penyora del ciri pasqual, devers la “casa pairal” de Meritxell. A una veu cantem: “Vós sou la Llum del meu cor, Vós m’ompliu de joia”. Pamiers, Tarascon, Ax-les-Thermes, Mirepoix... ofrenen les primeres flors de la primavera de Sabart a la Mare de Déu de Meritxell. Els acompanya l’esperançador cant de la processó de la Santa Nit de Pasqua: “Busquem una Terra nova, anem cap a un país millor...” Parròquies andorranes i pobles de l’Arieja, per onzena Pasqua consecutiva, festegem, abraçats pels ferms braços del nostre Pirineu, la Llum i la Victòria de Jesús Ressuscitat, fill de la noia del poble de Natzaret, Maria. Caminem agermanats amb el cant de la Pasqua Jove d’AINA: “Tots junts vencerem / Oh! Dins del meu cor / crec fermament que tots junts vencerem. / Lliures hem de ser! Hem de viure en pau! Donem-nos les mans ben fort. Tots junts vencerem...”

La fidelitat d’onze anys d’aplecs és el millor oxigen contra l’aire contaminat de la desesperança. Quina fiblada al cor! ens causa la trista confessió de Cleofàs i el seu company: “Nosaltres esperàvem...” Ara no esperen. Em corfereix per la seva actualitat la decepció dels dos deixebles de Jesús. Som massa nombrosos els cristians que caminem amb una certa desconfiança, lamentacions fàcils, poca il·lusió, poc entusiasme. O, amb poques paraules més cristianes, poca fe, poca esperança.

Dissabte a la tarda, després de reflexionar sobre la Vetlla Pasqual, demano per escrit a la seixantena de joves participants a la Pasqua Jove: quin és el vostre somni de Pasqua? “Somnio per a mi una recerca constant de Déu i, des dels meus dubtes i decepcions, la recerca del veritable rostre de Jesús”, (Pere). “Somnio una societat que no s’amaga darrere paraules boniques, i que en la seva nuesa, diu sempre la Veritat”, (Anna). “Somnio una Església que abandona les formes del passat; que sap comprendre-ho tot, que sap estimar a tots i a tot”, (Pep). Per a la majoria de joves, com els dos deixebles d’Emaús, Jesús és lluny de la seva vida. L’han deixat enrere (mort a Jerusalem). És natural que el seu camí tingui poca força, poca vida. I això, ¿no serà perquè els pares i avis, amb la nostra manera de fer, els hem amagat l’esperança?

L’Aplec Pasqual Andorrà visualitza que caminem junts. Els 228 ainistes han arribat, l’estiu 2016, al pic de la Serrera, perquè hi han ascendit pas a pas junts. Ben segur que individualment, la majoria d’ainistes s’haurien quedat al primer llac de la Coma de Ransol. Caminant, qui és el Camí, esdevé el nostre Company, com allà a Emaús. I amb aquest Company, caminar és viure. L’Aplec Pasqual Andorrà transmuta el “nosaltres esperàvem” per un “ queda’t amb nosaltres”. I aleshores sentim la crida a anar cap a la Llum trenant cadenes de mans juntes. L’Aplec fa ús del dret a l’esperança de la victòria. Si el fons negre de la desil·lusió ens bloqueja el camí, esguardem el cel blau, on l’amor cau; embolcallem-nos del verd de la primavera que duu el nom d’esperança; bevem del calze de la sang vessada per a molts, i no renunciem a la sensibilitat de la Via Pulcritudinis, que és monopoli del color blanc, color dels nets de cor.

Contesto, dues hores abans de la Vetlla Pasqual 2017, com un jove més de la colla: quin és el meu somni de Pasqua? Jo m’he somniat a mi mateix, cercant-me a mi mateix, descobrint i estimant Déu, en una Església feta d’homes i de dones.

Contemplo la meva Confident, amb els noms pasquals de Llum de Meritxell i de Victòria de Sabart. Em somriu: “Feliç tu, sobretot, si saps reconèixer el Company de camí en tots aquells que et trobes; aleshores hauràs trobat la veritable Llum, hauràs trobat la veritable saviesa, la Victòria.”