Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

'Viquipèdia', setze anys oberta al món

L’era d’Internet es ficava en un terreny sagrat i trencava esquemes i l’inici d’aquella experiència no va ser fàcil, com ara de preveure
Actualitzada 27/04/2017 a les 21:13
A principis de l’any 2001, fa poc més de 16 anys, apareixia a les pantalles dels ordinadors la Viquipèdia de forma molt humil però també amb una enorme esperança. Naixia així per primera vegada a la història una enciclopèdia virtual, sense volums, gratuïta, i el que era més novedós: que tothom d’arreu del món hi podia posar cullerada. Jimmy Wales i Larry Sanger, el dia 15 de gener del 2001 escrivien un “Hello, World!” a la pàgina inicial de la Viquipèdia i convidaven tothom a participar-hi. Els escèptics, entre els quals jo mateix, vam creure que això atemptava contra el rigor amb el qual se suposa que es constitueixen les enciclopèdies tradicionals fetes per erudits que elaboraven per encàrrec d’una editorial unes entrades fruit de la recerca i investigació que adquirien quasi qualitat de dogma de fe a l’hora de la consulta i previsible utilització.

L’era d’Internet es ficava en un terreny sagrat i trencava esquemes. L’inici d’aquella experiència no va ser fàcil, com era de preveure. Va caldre vèncer reticències i anar polint aquell nou invent. Ara ja han passat setze anys, que a alguns els pot semblar poc però que a d’altres ja els són suficients per veure que l’experiència ha reeixit. Ara és habitual que qualsevol investigador o simplement curiós faci consultes sobre un esdeveniment, tema o personatge a partir del qual bastir una simple constatació o per elaborar un treball. Jo m’he trobat per exemple aconseguint informacions impensables, com quan consultava dades d’un personatge per a mi desconegut natural d’Arenys de Mar que havia emigrat a Amèrica i en escriure el seu nom i cognoms m’apareixen a la pantalla les còpies de les sentències judicials contra els seus esclaus que posseïa a Cuba. És un exemple que ens dona idea de l’enorme possibilitat que representa poder tenir accés còmode i ràpid sobre qualsevol tema.

Des de llavors el meu escepticisme ha anat disminuint, i tot i que no li dono una fiabilitat del cent per cent sí que utilitzo la Viquipèdia amb freqüència, la qual cosa no vol dir que segueixi consultant les enciclopèdies tradicionals, faltaria més! El mateix em passa a l’hora d’estar informat del que passa, al dia a dia. Miro el meu mòbil algunes vegades al dia però cada matí –ja és un ritual– obro el diari de paper i repasso amb calma l’actualitat i sobretot els editorials i articles d’opinió que em donen les claus, el perquè de tot plegat, que diria Quim Monzó, que em seran útils per formar-me una opinió més afinada i propera a la veritat.

Crec que el ciutadà i la ciutadana, sigui adult o jove, ha de poder i saber utilitzar les eines, els canals que té al seu abast a l’hora de formar-se un criteri.

La Viquipèdia d’avui dia es pot llegir en molts idiomes, cosa que la fa més propera a les cultures i sensibilitats d’arreu del planeta. És aquest un altre encert d’aquest experiment. He llegit que va ser el 16 de març de l’any 2001 quan els esmentats Jimmy Wales i Larry Sanger anunciaven la intenció –davant la bona acollida que tenia el nou experiment– de crear viquipèdies en altres llengües que no fossin l’anglès. Aquesta és per raons òbvies la més popular, però ara ja n’hi ha 290. I aquell mateix dia naixia la Viquipèdia en llengua catalana que al dia següent ja començava a caminar i a oferir contingut. Seria la tercera després de l’anglesa i l’alemanya. La pàgina principal de la Viquipèdia en català es va editar l’esmentat 16 de març de l’any 2001 per l’usuari anònim 216.7.146.xxx. Una dada per a la història. El rang IP és d’Andorra, i segons ha dit l’usuari Cdani era ell mateix. Dos anys més tard es va catalanitzar el nom de Viquipèdia. El març del 2001 només oferia sis articles en la nostra llengua. Dos anys més tard superava els 1.000. El novembre del 2004 ja arribava als 10.000. El gener del 2008, als 100.000, el desembre del 2010 als 300.000 articles en català, i finalment l’11de març del 2016 s’aconseguia la xifra dels 500.000 articles en la nostra llengua.

L’any 2012 Amical Wiquipedia va rebre el premi Pompeu Fabra en la categoria de Comunicació i Noves Tecnologies “pel seu incessant treball per a la consolidació i el creixement de la Viquipèdia en català, que ha tingut com a fruit que la versió catalana d’aquesta enciclopèdia oberta estigui entre les més prestigioses i ben posicionades i sigui homologable i superior en determinats aspectes a les versions de les grans llengües del món”. I l’Obra Cultural Balear (2013) va atorgar el premi a la Viquipèdia en català “per la gran promoció que fa de la nostra cultura.”
  • #1 Rodrigo
    (28/04/17 10:04)

    Al meu parer, Wikipedia és una arma de destrucció massiva, una plataforma de desinformació i propaganda que obeeix al monopoli de l'informació.Si està finançada per la Standard Oil, podem deixar volar la nostra imaginació a quins interessos obeeix.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477