Ningú podrà negar que Amadeu Rossell sempre ens obsequia amb titulars que ens aporten contingut per a tertúlies. Però si analitzem el fons de la proposta d’unir-se per anar en contra d’algú veurem que el que ens diu Rossell no és nou, ja s’ha fet al llarg de la història política del país i ha obtingut els seus rèdits. Què va ser si no la creació de DA? Malgrat el que hagi pogut dir l’actual portaveu del Govern, Jordi Cinca, quan va respondre al dirigent liberal, ell va ser un dels principals impulsors, conjuntament amb Toni Martí i Enric Casadevall, d’aquella coalició de polítics de diferents espais ideològics –des de liberals fins a socialdemòcrates amb grups parroquialistes formant-ne part– amb l’objectiu de guanyar les eleccions que Jaume Bartumeu es va veure obligat a convocar després de dos pressupostos fallits. El resultat va ser incontestable. Quatre anys després, però, es va constatar l’objectiu real d’aquella coalició amb el trencament de DA i els seus components liberals refent el seu propi camí. Per què ara la proposta sembla més un acudit que una certesa? Perquè la situació política no és la mateixa. Està per veure quina és l’herència Martí, qui és el nou líder taronja i en quin estat queda el partit després de l’erosió governamental; els liberals estan mancats de lideratge i l’espai socialdemòcrata és feble. La transversalitat –per la qual, recordem, també treballa Bartumeu– és a hores d’ara difícilment edificable, i en l’actual context polític, liberals i socialdemòcrates difícilment poden acabar posant-se d’acord en una unitat d’acció per imposar-se en les pròximes eleccions. Els separen massa coses, encara.