Reorientar el comerç i el turisme

Malgrat que l’hoteleria ha registrat una bona taxa d’ocupació pel rècord de vehicles entrats per Setmana Santa, el comerç no es mostra satisfet. Les estadístiques del darrer quinquenni evidencien variacions en el turisme que ens visita: mentre l’afluència total s’estanca, la composició per nacionalitats es decanta clarament del costat espanyol i la motivació per les compres baixa 10 punts. El comerç, un dels pilars de l’economia nacional, vinculat al turisme durant bona part del segle XX, competitiu i amb capacitat d’adaptació, passa per hores baixes. El sector comercial s’ha ressentit per la crisi i les mesures adoptades per l’administració no han donat el resultat esperat; també ha patit l’esquí, que encara no ha recuperat el valor rècord del 2005.

En cinc anys, l’afluència de visitants –vuit milions– s’ha incrementat un 2%, amb la peculiaritat que augmenten els que venen d’Espanya i redueixen els procedents de França. La principal motivació dels excursionistes, que han minvat un 8%, és la de les compres, mentre que als turistes que pernocten, que creixen un 26%, els atreu descobrir Andorra, l’esport i l’oci cultural. Les pernoctacions depenen del turisme espa-nyol en un 70%, mentre que la resta es reparteix a parts iguals entre francesos i altres nacionalitats. En paral·lel a l’evolució dels turistes, les pernoctacions augmenten en la mateixa proporció, amb estades mitjanes similars a les del 2012; les més llargues es donen al gener i febrer, mentre que maig, octubre i novembre registren les més curtes.

Els creixements d’èpoques anteriors a la crisi, purament conjunturals, tenien data de caducitat. No obstant això, crear més infraestructures per atraure més visitants té un cost en termes de medi ambient i de qualitat de vida. L’heliport, contestat per un sector de la població, The Cloud, el low cost del Pas de la Casa, el ràfting al riu Valira o el casino constitueixen fites de l’actual política turística. L’administració andorrana, generosa amb determinades iniciatives, ha impulsat un cor­rent de “visionaris” que reclamen inversió pública per tirar endavant plans particulars que generin plusvàlues privades, sovint amb sobreexplotació del territori. La prioritat de la política turística ha de ser la sostenibilitat ambiental, social i cultural del país.