Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
De la meva agenda

Sant Jordi lluitador contra tots els dracs

Amb Sant Jordi vencem la tristesa i la depressió que ens aclaparen i ens paralitzen
Actualitzada 23/04/2017 a les 06:58
“I si et volem tenir al nostre costat,
sant de la jovenesa,
sols et volem com t’hem imaginat,
sempre amb l’ànima encesa!
I perquè tens un rostre somrient,
i una cabellera abandonada graciosament,
i perquè fas tan goig a la mirada,
per ço, sant Jordi, et duem voluntat,
perquè ets els nostre, diferent dels altres,
i ets més valent i més agençat.”
(Josep Maria de Sagarra)

Josep Maria de Sagarra, en una visita a l’església parroquial de sant Serni de Canillo, admirà el sant Jordi de l’altar major. El poeta català, artista de la paraula, regalà al rector de Canillo la bellesa de la qual el sant Jordi canillenc li omplí el cor. Succeïa els anys 30 del segle passat.
Fou el 18 de setembre del 1981 que vaig enviar una fotocòpia del manuscrit d’en Sagarra Invocació a Sant Jordi a la Generalitat de Catalunya. El director general d’activitats artístiques i literàries del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, l’Albert Manent, em respongué: “Invocació a Sant Jordi és una peça autèntica, doncs conec bé la cal·ligrafia d’en Sagarra... És un document important.”
El cònsol Josep Mandicó regalà el pòster de sant Jordi a l’escola andorrana per tal que presidís la nova biblioteca. Els escolars, en ocasió de la festa, l’aprenen per cor. Nosaltres, de la seva contemplació en podem arribar a fer pregària.
Amb sant Jordi vencem la por, l’obstacle que ens impedeix cavalcar i avançar.
Amb sant Jordi vencem el plany que és el gest més inútil per les coses passades.
Amb sant Jordi vencem l’error de sentir-nos vençuts i impotents.
Amb sant Jordi vencem l’aburgesament, que és un gran enemic, que ens lliga per actuar.
Amb sant Jordi vencem l’egolatria, que amaga la buidor d’esperit i ens tanca en nosaltres mateixos.
Amb sant Jordi vencem la tristesa i la depressió, que ens aclaparen i paralitzen.
Amb sant Jordi vencem llançar la tovallola, que és el fracàs més gran: perdre l’esperança.
Amb sant Jordi vencem l’enveja, que és el corc que més podreix la vida per dins.
Amb sant Jordi vencem els prejudicis, rancors i odis, que són la negació de l’amistat.
Per Sant Jordi soc feliç col·leccionant roses:
La rosa de la generositat, que és el millor sentiment fraternal.
La rosa del dia d’avui, que és el més bell i únic dia de la meva vida.
La rosa de la feina, que és la distracció més divertida i agraïda quan la tenim.
La rosa del perdó, que és la declaració d’amor més autèntic i que ens fa reeixir.
La rosa de l’estimació, que és la meravella més feliç de tota la creació.
La rosa de la felicitat, que no ha de ser exclusiva de cadascú. (La felicitat ens perfuma a tots o no és felicitat.)
La rosa de la pau, que és la vivència de la felicitat compartida.
La rosa de la pregària, que és comunió amb Déu i els germans.
Amb totes aquestes roses, en faig un pomell que diposito als peus de la Mare de Déu de Meritxell, la Dona Forta de l’Evangeli –l’Ariadna, li deia mossèn Cinto–, la Rosa més preuada i la meva particular –i estimada Confident–. Victoriosa, per l’amor, i rosa perfumada per l’amistat. Diada de Sant Jordi.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477