Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Santjordiejant

Que el llegir no ens faci perdre l’escriure
Actualitzada 20/04/2017 a les 06:46
La meva àvia materna era analfabeta. No sabia llegir ni escriure. I ja em direu quina falta li feia: preparava les tor­rades llamineres més gustoses que hàgiu tastat mai, cosia com els àngels, esterrejava fins que tot era net com una patena, feia uns petons més dolços que la mel, m’estimava com no m’estimarà mai més ningú, m’explicava romanços de l’època dels moriscos d’Aben Humeya amagats a les castanyedes de Las Alpujarras i no tenia fred perquè, com ella deia: “Para qué quiero el frío, si no tengo abrigo.” El meu avi matern no li havia comprat mai cap rosa vermella inodora, però l’estimava a desdir: cada cop que sortia a l’hort o al jardí, li duia, segons el temps, un branquilló de xeringuilla o de mimosa, una poncella fragant de qualsevol color, una embosta de nespres, un parell de préssecs de vinya... i un petó.
Giro full. Cada 23 d’abril tinc alguna rosa sense suc ni bruc embolicada amb un plàstic encarcarat amb un llacet patriòtic, però a la meva vida, a banda de les roses virolades de l’hort dels avis, només hi ha hagut tretze roses roges amb olor de vida (i una me la va robar el mar de Cotlliure). I cada Sant Jordi procuro no comprar cap llibre... perquè el meu home, com jo, no llegeix si no li paguen per fer-ho. Sí: ens gua­nyem les garrofes llegint i us asseguro que quan s’acaba la jornada laboral només tenim ganes d’esbravar-nos: d’un àpat gens sa amb una ampolleta de vi, d’un whisky amb gel i cigarret, d’una pel·lícula de cops de puny, d’un partit del Barça, d’una bona rebolcada...
I acabo amb un resum per si queda algú que no m’hagi entès. No t’estima més qui et regala una rosa sense olor un cop l’any que qui et fa una manyaga quan no te l’esperes. No ets millor o pitjor si saps escriure o si saps llegir, i encara menys si, sabent-ho fer, prefereixes entretenir-te en qualsevol altra cosa que no sigui un enfilall de lletres. Ja sé que Daniel Pennac ens va fer adonar que el verb llegir no admet l’imperatiu, però tampoc l’admet la seva negació. Sigui com sigui, que el llegir no ens faci perdre l’escriure: els floristes i els llibreters també han de viure. Diumenge, compreu-los alguna cosa, encara que sigui per simple decòrum i per a pura decoració. Bon Sant Jordi.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477